News
Què passarà al món amb Trump? 10 pistes sobre la futura política exterior nord-americana
Experts del CIDOB i de l'IGADI reflexionen sobre l'impacte de la victòria del candidat republicà al tauler de Síria, en les relacions amb Europa i Rússia i també en pobles com el kurd o el palestí
1. La tendència i la temptació aïllacionista
Donald Trump s'ha presentat en campanya com un polític partidari de centrar els esforços del seu govern a l'interior dels Estats Units i de reduir la presència internacional del país. "Pot haver-hi, efectivament, una tendència que el porti a concentrar les seves forces internament i a marcar un cert aïllacionisme en política exterior", explica Roberto Mansilla, analista de l'IGADI. "Des d'una perspectiva històrica", continua, "Trump recull una certa tradició aïllacionista del Partit Republicà".
"Anem cap a una onada aïllacionista i nacionalista nord-americana que té més de tints imperials que no pas de voluntat de compartir el poder amb altres actors", diu Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític convidat a la taula del CIDOB d'avui. "I tot i ser aïllacionista, no li quedarà més remei que implicar-se" en diversos vectors de la política internacional, valora Eckart Woertz, coordinador de recerca del think tank barceloní i expert en el Pròxim Orient.
2. Les relacions amb Rússia: una nova Crimea al Bàltic?
El també investigador del CIDOB i expert en l'àrea exsoviètica Nicolás de Pedro preveu que Trump i el president rus, Vladímir Putin, puguin arribar a una entente sobre Síria i Ucraïna. "El pacte serà coordinar-se al tauler de Síria i, per part dels EUA, acceptar que Ucraïna no formarà part ni de la UE ni de l'OTAN i, potser, admetre que el país es troba dins de l'àrea d'influència russa", diu. En termes similars s'expressa Mansilla: "La Casa Blanca —tant abans amb Obama com ara amb Trump— ha assumit" que la situació d'Ucraïna i l'annexió de Crimea per part de Rússia "és un fait accompli, en el sentit que és un país dividit on l'occident continuarà més o menys sota influència europea mentre que la zona oriental i Crimea estaran dins l'òrbita russa".
Sobre si Putin pot aprofitar el canvi de presidència als EUA per avançar posicions a l'esfera exsoviètica, De Pedro proposa dos escenaris: "Si és molt ambiciós, podria intentar alguna mena d'intervenció híbrida, per exemple als països bàltics, agitant alguna minoria russòfona. Si és més prudent, potser esperarà que l'any vinent arribin al poder Marine Le Pen a França i Geertz Wilders als Països Baixos per recollir els fruits madurs de la nova situació. I no veig cap convicció ni lideratge europeu per fer front a aquest repte".
3. Reajustament al tauler sirià
Els analistes preveuen un reajustament del tauler sirià. Segons Mansilla, "es pot intuir una aproximació de Trump cap a Rússia, sota una relació més fluïda, per forjar un nou statu quo a l'Orient Pròxim". En què es pot concretar? De Pedro sospita que Washington i Moscou puguin, després de sis anys de guerra, presentar al món la conclusió que el mal menor és Bashar al-Assad. "Però hi ha molts sirians que això no ho compraran", alerta l'analista.
"Hi ha un risc, i és que Trump vulgui fer una guerra els dos anys vinents. Ha de ser una guerra que pugui pagar i guanyar. I Orient Pròxim, i particularment Síria i l'Iraq, tenen molts números", diu Woertz. De fet, els Estats Units ja estan intervenint en aquell escenari, donant suport aeri als grups que combaten contra l'Estat Islàmic. En un context de major coordinació amb Rússia, aquesta intervenció podria incrementar-se i ser presentada davant de l'opinió pública nord-americana com una nova guerra contra el terror.
4. Oportunitats i amenaces per als kurds
Un actor essencial en l'actual estratègia militar nord-americana a la regió és, precisament, el poble kurd, i concretament les seves milícies a Síria —les YPG/YPJ, vinculades al PKK— i els peixmergues del Govern Regional Kurd de l'Iraq. Woertz creu que Trump no hauria de tenir cap motiu per deixar de donar-los suport perquè els percebrà com uns aliats "fiables, laics i antiislamistes", tot un atot per a un líder que ha fet bandera del rebuig a l'islam. "Els kurds de Síria tenen bones relacions amb Rússia", amplia De Pedro, "i ho poden aprofitar". "Però no espereu cap compassió de Trump per les minories en general", diu Woertz: pot aliar-se estretament amb els kurds de l'Iraq alhora que és perfectament capaç de sacrificar els de Turquia.
5. El conflicte israelianopalestí, fora del focus internacional
Mansilla i Woertz coincideixen paraula per paraula: "El dossier d'Israel i Palestina no serà una prioritat per a Donald Trump". L'analista del CIDOB considera que no cal preveure "cap iniciativa" per resoldre un conflicte "que ja no és central" en l'arena internacional. Mansilla abona aquesta teoria, i recorda que l'acció exterior nord-americana té ja de fa anys com a tauler principal la regió d'Àsia-Pacífic. A la pràctica, i tal com estan les coses ara mateix sobre el terreny, això significa que no és previsible que Israel es vegi pressionat per fer cap concessió als palestins.
6. Una revisió de les relacions entre Europa i els EUA
"En les relacions amb Europa, Trump sempre parla dels seus aliats, però quan va guanyar el Brexit al referèndum, ell gairebé ho va celebrar", explica Paula de Castro, analista especialista en pau, seguretat i relacions transatlàntiques al CIDOB. "Trump prendrà una aproximació més bilateral" en les seves relacions internacionals, continua l'analista, més que no pas discutir amb blocs multilaterals com la UE. "Voldrà anar cas per cas, i sempre intentarà aconseguir allò que, amb la seva aura d'empresari, ell anomena el good deal, el bon acord per als EUA". Això, diu De Castro, també ho voldrà fer amb el TTIP, l'acord de lliure comerç que negocien Washington i Brussel·les. Previsiblement, explica l'analista, Trump voldrà aplicar-hi més mesures proteccionistes per als EUA.
"Europa s'ha d'adonar que està sola", explica Woertz. De Castro concreta: "Trump sempre diu que els EUA s'han de preocupar pels seus afers i que la UE ha de fer el mateix. I exigeix als països europeus que paguin la contribució que els pertoca a l'OTAN, d'aquí les seves crítiques a l'organització militar, que a més veu molt burocratitzada i mal adaptada als nous reptes globals. Té la sensació que els EUA, amb l'OTAN, fan un mal negoci, perquè hi ha socis europeus que ni paguen prou ni col·laboren quan se'ls demana ajuda en altres escenaris".
7. El canvi no passa només per Washington, sinó per les capitals europees
Mansilla pensa que caldrà esperar fins al 2017 per fer una valoració més ajustada de les relacions entre els EUA i la UE: "No crec que Trump abandoni les relacions amb Europa, però esperarà a veure què passa amb dues eleccions estratègiques que tenen lloc l'any vinent: les presidencials a França i les legislatives a Alemanya. També s'intueix que s'acostarà als sectors britànics que han donat suport al Brexit". Seria una via per reforçar la Special Relationship, cosa que a Londres, per cert, molts —incloent-hi figures del Partit Conservador— no acaben de veure clara: dubten de si Trump realment podrà consolidar una política exterior consistent i profunda.
En les dues eleccions a què es refereix l'analista de l'IGADI hi ha dos perfils ideològics que tenen punts en comú amb el nou president nord-americà. En el cas francès és la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, que "ha estat un dels primers líders a felicitar Trump, fins i tot abans que fos oficialment guanyador", recorda Mansilla. En el cas alemany hi ha el partit Alternativa per Alemanya (AfD), que segons les enquestes podria esdevenir tercera força i condicionar molt la política del futur govern. Aquests partits, juntament amb el ja esmentat Wilders als Països Baixos, tenen un marcat perfil euroescèptic i són partidaris de recuperar el protagonisme individual dels estats membres en l'arena internacional en detriment de la UE —si no és que volen abandonar-la directament. Un escenari més favorable per a l'aposta per les relacions bilaterals, i no multilaterals, que comenta De Castro.
8. La incògnita xinesa
"Els xinesos estan en una situació entre expectant i distant", diu Mansilla, i afegeix: "Amb Hillary Clinton tot hauria estat més clar, perquè seguiria la política d'Obama, i hauria mantingut aquesta mena d'entente estratègica amb Pequín. Ara, en canvi, Trump pot estar temptat d'acordar amb Rússia una mena de setge estratègic econòmic sobre la Xina". Woertz, però, recorda que "les interdependències econòmiques entre els EUA i la Xina són molt grans" i que "la Xina és massa poderosa", per la qual cosa l'investigador del CIDOB no preveu "que veiem una confrontació molt dura i forta" amb el gegant asiàtic.
9. El canvi climàtic: un negacionista al poder
Una de les darreres protestes a què ha hagut de fer front l'Administració Obama ha estat la dels indígenes lakotes i dakotes que protestaven contra els efectes, sobre el medi ambient, d'un oleoducte entre Illinois i Dakota del Nord. D'una Administració Trump, a priori, no cal esperar gaire sensibilitat ni envers les qüestions mediambientals ni envers els indígenes. En relació amb aquests últims, el nou president té un historial de menyspreus racistes, que combina amb el fet d'haver ignorat durant la campanya tot allò relatiu a aquests pobles.
Pel que fa al medi ambient, Woertz veu "en perill l'acord de París sobre el canvi climàtic", signat l'any passat i que va entrar en vigor fa cinc dies. El pacte internacional preveu que els estats hauran de prendre mesures per limitar l'augment de la temperatura mitjana mundial i les emissions de gas hivernacle. Però Trump nega que el canvi climàtic sigui conseqüència de l'acció humana. Les mesures —les "contribucions nacionals", o NDC— les decideix cada estat individualment, i aquí hi ha el risc que el Govern de Trump o bé es baixi del carro dels compromisos —com ja ha suggerit que faria— o bé simplement que rebutgi fer esforços suplementaris, dels quals previsiblement es parlarà el 2018.
10. La incertesa mana: ben bé, ningú no sap què farà Trump
Podria ser que, al final, els impactes siguin menors? Podria ser que, en matèria de política exterior, Trump hagi dit moltes mentides en campanya, com li critiquen els seus detractors? Per exemple: complirà la seva promesa d'aixecar un mur a la frontera amb Mèxic o, com diuen diversos dels analistes consultats, més aviat apostarà —li sortiria més barat— per reforçar els vigilants paramilitars que ja patrullen seccions de la frontera per evitar l'entrada d'immigrants irregulars?
"La política exterior de Trump és, en realitat, una incògnita. No sabem quina és la seva agenda", admet Mansilla. El secunda Woertz: "De vegades, sembla que Trump no tingui conviccions de veritat", i continua: "Potser l'única esperança és que perdi l'interès en la nova joguina que té entre mans, i li deixi l'administració del país als experts".