Dossier
Bretanya
La Unió Democràtica Bretona (UDB) ha estat tradicionalment el partit més important d'aquest moviment. Situat a l'esquerra i autodefinit com a autonomista, ha bastit des de fa anys una aliança amb l'ecologisme que li ha servit per accedir per primer cop al Parlament Regional. Malgrat tot, aquesta mateixa aliança fa que, en les eleccions cantonals, hagi de negociar amb el soci majoritari els cantons en què pot presentar-se. Igualment, aquesta aliança amb l'ecologisme «d'estat» fa que el vot que obtinguin els seus candidats pugui ser superior al vot purament bretonista del cantó. Finalment tindrà una trentena de candidats propis i, tot i la tendència a l'alça de les coalicions entre ecologistes i regionalistes, els candidats de l'UDB, com és costum, ho tindran força difícil per poder superar el 10% de vots en cap cantó.
Històricament, a l'esquerra de la UDB es va situar l'extrema esquerra independentista, anomenada Emgann i, més endavant, Breizhistance. Els seus vincles amb els grups armats bretons, l'empresonament d'alguns dels seus quadres i una evolució dins el propi moviment bretó semblen haver-ne afeblit la base social. Això ha fet que s'aixequin veus dins la formació que en demanen una refundació o un canvi d'orientació política. Tot i que va oferir candidatures conjuntes amb altres formacions bretonistes, només ha pogut tancar un acord amb el NPA (partit francès d'extrema esquerra) al departament d'Ille-et-Vilaine, que li permetria encapçalar alguna candidatura a Rennes.
En l'àmbit ideològic del centre, el 2002 va fundar-se el Partit Bretó (PB), que es proclama nacionalista. Aquest partit ha anat millorant els seus resultats en eleccions europees o regionals, sense superar mai el 5% de vots, però. Les eleccions cantonals no li han estat particularment afortunades, essent molt pocs els cantons on s'ha presentat des de la seva creació. Va anunciar que es presentaria allà on pogués superar el 5% de vots -fita gens fàcil per ells-, i hi presentarà una desena de candidats.
La gran novetat en aquestes cantonals és l'aparició d'un nou partit, Mouvement Bretagne Progrès (MBP), encapçalat per una de les figures més populars del bretonisme polític, el fins ara independent Christian Troadec, alcalde de Carhaix/Karaez. Aquest partit se situa a l'esquerra, entre el PB i la UDB, i reivindica l'emancipació de la Bretanya. El propi terme, força equívoc, indica fins a quin punt els assumptes nacionals a França són matèria delicada. Aquest partit recull en gran part els bons resultats de la llista Nous te ferons Bretagne a les darreres eleccions regionals, sobretot a la Bretanya central, on hi presenta cinc candidats. Tots ells podrien superar el 10% de sufragis, aspirant fins i tot a lluitar pel cantó a Carhaix-Plouguer/Karaez-Plougêr amb el propi Christian Troadec, i a Gourin amb Christian Derrien.
Per últim, cal destacar que a la capital del departament de Morbihan, Vannes, s'hi presenten dues candidatures unitàries, sota el lema En Avant Bretagne. És l'únic indret de la Bretanya on sota un sol candidat s'hi aplegaran gairebé totes les forces de l'Emsav (UDB, PB, MBP). Sens dubte que aquest seria el camí a seguir en un futur proper, per tal que el bretonisme polític doni el salt de qualitat requerit. Tot amb tot, no serà fàcil, ja que l'UDB ja ha anunciat que renovarà la seva aliança amb els ecologistes, amb vistes a les eleccions legislatives de l'any vinent.