08. El conflicte del Rif vist des del moviment catalanorifeny

15.11.202114.30h David Forniès

Durant les darreres dècades ha tingut lloc al Marroc un procés d’introducció de reformes, d’una limitada liberalització política i d’una legislació més garantista, que han anat acompanyades d’un major reconeixement de la identitat amaziga. En aquest marc, el Marroc va desplegar entre 2004 i 2006 una comissió, la Instància Equitat i Reconciliació (IER), amb el mandat d’investigar violacions de drets humans de caràcter “sistemàtic o massiu” al país entre 1956 i 1999.

La mort del comerciant Mohcine Fikri a Alhoceima el 2016, però, va desencadenar un cicle de protestes al caliu del qual es va formar el Moviment Popular del Rif, que a Europa va rebre el suport de la diàspora amaziga, particularment de la rifenya, amb mobilitzacions i actes solidaris. Al Rif i Catalunya, els manifestants van denunciar la marginació socioeconòmica del Rif, la discriminació lingüisticocultural del poble amazic i la insatisfacció en matèria de justícia i memòria oficial del conflicte del Rif des del segle XIX.

Aquest dossier parteix de la hipòtesi que part de la població rifenya no ha percebut els canvis abans esmentats com a suficients per a superar la manca de reconeixement i dignificació de la memòria i víctimes rifenyes. La persistència d’aquesta percepció seria un dels factors que, sumat a la marginació del territori, alimenten la protesta social actual al Rif, que es projecta en la diàspora. L’autor, David Forniès, n’ha parlat amb nou persones membres i activistes de la diàspora rifenya a Catalunya. El resultat d’aquest treball de camp és aquest dossier.