Dossier
Tatuatges, ‘shots’ i alliberament
Viure a Istanbul quan t’enfrontes amb la família perquè no et sents lliure
Koyun sordu keçiye vurdukça aşınır mı?
Açılmayan kilitler umutsuz yaşanır mı?
Gel bir de burdan bak belli ki halin yok
Yansın orman madem, tepemize yağsın bok
L’ovella va preguntar: es desgasta quan colpeja la cabra?
Els panys sense obrir viuen sense esperança?
Vine a fer una ullada des d’aquí, evidentment, no estàs d’humor
Si el bosc crema, deixeu-nos caure la merda
Adamlar
Açılmayan kilitler umutsuz yaşanır mı?
Gel bir de burdan bak belli ki halin yok
Yansın orman madem, tepemize yağsın bok
L’ovella va preguntar: es desgasta quan colpeja la cabra?
Els panys sense obrir viuen sense esperança?
Vine a fer una ullada des d’aquí, evidentment, no estàs d’humor
Si el bosc crema, deixeu-nos caure la merda
Adamlar
Quan la Beril va decidir de fer entrevistes per al seu treball de final de grau, en la primera que va pensar va ser la Sena, que treballava al guarda-robes de Ritim i que tenia un “no sé què” que la feia especial, diferent. El treball porta per títol “L’articulació entre moda i política a Istanbul a través del cas de les dones sense vel”. La Beril és filla de l’Ümur i la Beatrice, un turc i una francesa que es van conèixer a la universitat, a França, estudiant Filologia Francesa. Està enamorada d’Istanbul, i quan no hi és la troba tant a faltar que se sent deprimida. Ha estudiat Comunicació i Moda, viu a Beşiktaş, un dels barris d’estudiants on abunden els bars, i treballa a Chiangir, a una agència de models. Diu que el seu somni seria conèixer Mustafa Kemal Atatürk, el fundador de la república, i anar a sopar amb Ekrem Imamoglu, l’alcalde de la ciutat que segueix la filosofia del CHP, el partit que defensa els valors d’Atatürk.
A l’entrevista del treball de la Beril, la Sena diu: “M’agrada que les persones em diguin que soc diferent cada dia i interiorment em forço a ser així”. Ara, dos anys després, pensa que en aquells moments s’estava buscant perquè mai no havia tingut la llibertat de buscar-se, i que per això pensava així, i que ara, als 24 anys, ja s’ha trobat, i que s’agrada. Els dies que veig la Sena porta shorts texans i una samarreta curta, negra o de ratlles o verd florescent o taronja, unes bambes blanques i unes arracades enormes. La cara coberta de maquillatge i un escot per fer lluir els tatuatges. Trobar-se també l’ha fet decidir que vol ser una persona que ajudi la gent i els animals. A casa seva li han ensenyat que és gràcies a Al·là que tot s’aconsegueix, i que si no segueixes el seus preceptes pots acabar a l’infern. Ella no ho veu així, vol viure amb les seves pròpies creences la seva vida i decidir per ella mateixa.
Arriba mitja hora tard davant la torre de Gàlata, on hem quedat, una construcció de més de 50 metres de l’època de Constantinoble, que servia com a lloc de vigilància i d’on diuen que un home va intentar fer l’home ocell fins al Bòsfor. Per arribar al barri de Gàlata baixem per Istiklal, l’avinguda de la República.
- Quins son els barris que t’agraden més d’Istanbul?
- Taksim, Taksim i Taksim.
- Taksim, Taksim i Taksim.
Taksim, on es troba Istiklal, és un dels barris històricament més europeus i, antigament, un dels més actius per les iniciatives culturals que oferia. S’hi trobaven més de 100 sales de cinema. L’avinguda era també la seu de l’època daurada de cinema turc, la Yesilçam. Ara Istiklal ha canviat els cinemes històrics per burger kings i botigues d’Inditex. La novel·la Assassinat a l’Orient Exprés (1934), d’Agatha Christie, ja s’ubicava a Taksim, a l’hotel Pera, seu de l’exotisme oriental pels europeus en aquell moment.
A més, el 2013, el parc de Gezi, al cor de Taksim, va acollir durant mesos manifestacions en contra del govern islamista d’Erdoğan. El desencadenant era la destrucció del parc per la construcció d’un centre comercial. Els ecologistes van ser els primers que es van instal·lar al parc per queixar-se, i tots els grups contraris a les polítiques de l’AKP, el partit del president, s’hi van unir. El resultat va ser la construcció d’una mesquita enorme al mig del barri i la transformació dels centres culturals en botigues pels turistes dels països àrabs veïns. “Aquest país no tornarà a viure un altre Gezi”, encara diu Erdoğan als seus discursos gairebé deu anys després de la revolució.
Fred Bar, on em porta la Sena, és del mateix propietari que el Ritim, el bar de Taksim on va treballar fins al novembre del 2019. Mentre que el Ritim té una estètica més de pub irlandès internacional on quedes amb els amics per beure-hi canyes, el Fred és més de gintònics, amb parets negres i rock indie alternatiu de fons. Ens asseiem en una taula i la Sena treu la colònia de la ronyonera negra amb llamps verd florescents i es perfuma el coll.
Al Ritim hi va treballar un any. Al matí dormia, i a les tardes i les nits hi treballava. El temps lliure també el passava al bar, amb la resta de l’equip. La feina al guarda-robes del Ritim li agradava molt, perquè tenia l’oportunitat de conèixer molta gent i practicar llengües, com l’anglès. Diu que a Istanbul, encara que no fes res i es quedés tancada tot el dia a casa, s’hi sentia bé, estava contenta.
Estudia Traducció a la universitat de Konya, perquè creu que pot ser útil per a la gent. Havia començat a estudiar Economia a la universitat a Van, al nord-est. Va canviar perquè volia buscar una professió que pogués combinar el que la fa feliç: tenir contacte amb la gent i ajudar-la. Per culpa del govern actual no s’imagina treballant a Turquia: preferiria treballar a Europa. Però si el govern canvia, té clar que vol fer-ho a Istanbul.
Demanem unes cerveses Bomonti i les esperem ballant al ritme d’Adamlar. La Sena va néixer a Bingöl, a l’est, just al nord d’Amed, o Diyarbakir, la ciutat kurda més poblada del país. Diu que a Bingöl, al contrari d’Istanbul, encara que tingui el dia ocupat d’activitats no aconsegueix estar de bon humor. La Sena forma part de la comunitat zaza, originària del nord de l’Iran, que representa un 2% de la població de Turquia. Quan a Istanbul explica que ve de Bingöl la relacionen amb els kurds, perquè les dues comunitats són molt properes, i de fet, part dels zazes s’autoidentifiquen com a kurds. La particularitat més gran dels zazes és la llengua pròpia (similar, però no igual, al kurd), que mai no li han ensenyat a l’escola. Dins de la Constitució Republicana de Turquia hi ha estipulat que cap altra llengua, a part del turc, pot ser utilitzada en l’educació. L’única excepció va aparèixer després del 12 de juny del 2012, quan el ministeri turc d’educació va autoritzar algunes escoles a fer classes “de” kurd però no “en” kurd. A casa, normalment, la Sena parla turc. El zaza l’entén i el parla; quan més el va aprendre va ser durant el 2003, quan un terratrèmol va destruir moltes de les cases de Bingöl i els habitants, que parlaven amb la llengua original de la comunitat, es van veure obligats a passar set mesos al carrer, amb cases temporals.
La Sena creu que només pots estar orgullosa del que tries. No pots estar orgullosa de ser dona o de ser zaza, diu, però sí d’arribar a ser professora en una escola. Per ella, ser zaza va lligat a viure a Bingöl, on la majoria de la població n’és, i a l’opressió que sent al seu poble natal com a dona, que per ella és més forta que l’opressió que sent en tant que membre d’una minoria. Els zazes tenen complex de minoria, opina, i se senten inferiors. Per això el 60 per cent de les persones d’aquesta regió voten Erdoğan, assegura, perquè pensen que si el voten, el president els acceptarà i els valorarà. Per contra, dos dels referents del moviment kurd d’esquerres pertanyen a la comunitat zaza: Selahattin Demirtaş, líder empresonat del Partit Democràtic dels Pobles (HDP) que representa el moviment de l’esquerra pro-kurda, i Sakine Cansiz, una de les fundadores del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), formació il·legalitzada per la seva branca armada.
Les patates fregides arriben i la Sena les prefereix amb molta salsa barbacoa.
A 15 anys va decidir de posar-se el vel, com totes les seves amigues, perquè era la tradició, tothom el portava. Era una pressió, però sense ser-ne conscient, pensa ara. Quan va arribar a Van, a la universitat, va decidir de treure-se’l perquè no se sentia ella mateixa.
- Tens fe?
- Sí, crec en Déu. Només en Déu. Potser més que en Déu, en una força.
- Com ha canviat la teva percepció de la religió a mesura que t’has fet gran?
- Jo vaig néixer musulmana, no ho vaig triar sinó que la meva família era musulmana, i per tant, jo també. Després vaig veure que no volia viure amb aquesta religió i vaig començar a considerar-me agnòstica. Ningú pot saber si hi ha un Déu, però que hi sigui o no hi sigui no farà que canviï res en la meva vida.
- Et consideres contraria a la religió o t’és indiferent?
- Abans pensava que m’era totalment indiferent, la religió, però ara em considero islamofòbica. Quan veig una dona amb hijab em molesta, no m’agrada. La religió no et permet reflexionar per tu mateixa, et diu que segueixis uns preceptes i que no pensis.
- Si tu poguessis decidir, prohibiries que les dones portessin hijab?
- Sí, perquè totes les dones es vegin de manera igualitària.
- Però creus que la culpa és de les dones que accepten de posar-se el vel, o de la religió que les incita a cobrir-se?
- Crec que és de la religió, perquè considero que cap dona es posa el vel voluntàriament. Les que ho fan és per manca d’informació o de coratge. A totes les amigues que tinc els agradaria tenir el valor de treure-se’l, fins i tot a la meva germana gran, que estudiant Teologia, ha descobert que ella no té religió. Però no se’l treu per por de decebre la família. La meva germana petita, quan va saber que jo me’l treia, em va criticar per enveja, perquè uns mesos més tard ella també va decidir deslliurar-se’n.
- Sí, crec en Déu. Només en Déu. Potser més que en Déu, en una força.
- Com ha canviat la teva percepció de la religió a mesura que t’has fet gran?
- Jo vaig néixer musulmana, no ho vaig triar sinó que la meva família era musulmana, i per tant, jo també. Després vaig veure que no volia viure amb aquesta religió i vaig començar a considerar-me agnòstica. Ningú pot saber si hi ha un Déu, però que hi sigui o no hi sigui no farà que canviï res en la meva vida.
- Et consideres contraria a la religió o t’és indiferent?
- Abans pensava que m’era totalment indiferent, la religió, però ara em considero islamofòbica. Quan veig una dona amb hijab em molesta, no m’agrada. La religió no et permet reflexionar per tu mateixa, et diu que segueixis uns preceptes i que no pensis.
- Si tu poguessis decidir, prohibiries que les dones portessin hijab?
- Sí, perquè totes les dones es vegin de manera igualitària.
- Però creus que la culpa és de les dones que accepten de posar-se el vel, o de la religió que les incita a cobrir-se?
- Crec que és de la religió, perquè considero que cap dona es posa el vel voluntàriament. Les que ho fan és per manca d’informació o de coratge. A totes les amigues que tinc els agradaria tenir el valor de treure-se’l, fins i tot a la meva germana gran, que estudiant Teologia, ha descobert que ella no té religió. Però no se’l treu per por de decebre la família. La meva germana petita, quan va saber que jo me’l treia, em va criticar per enveja, perquè uns mesos més tard ella també va decidir deslliurar-se’n.
Les persones que no han sortit fora de Bingöl no s’adonen d’aquesta pressió, opina. No són conscients de si el mocador forma part de la seva identitat o no, perquè vivint en un poble tan religiós i conservador no tenen l’oportunitat de plantejar-s’ho. Altres, diu, deuen ser-ne conscients, però hi estan d’acord. Considera que la seva mare és un exemple de les primeres. Vota l’AKP, el partit d’Erdoğan. La Sena creu que és perquè no té prou coneixement. El pare, en canvi, vota el CHP, partit dels valors republicans. El pare odia Erdoğan, però no discuteix amb la mare sobre per què ella vota l’AKP: ell ho justifica dient que la seva dona ho fa per desconeixement i per incultura.
El Bulut —que en turc significa “núvol”; molts dels noms turcs tenen significats relacionats amb la natura, com Sena, que és la llum que fan els llamps— ens porta uns shots de Sex on the Beach. La Sena és l’única dels cinc germans que no té un nom relacionat amb la religió islàmica.
Còctels a la terrassa del Back Street, on la Sena començarà a treballar. Imatge: Anna Montraveta RiuDesprés de treure’s el vel, el seu germà de 15 anys va deixar de parlar-li durant un any. La mare no la deixava sortir al carrer, per por del que dirien els veïns. Quatre anys més tard ha rebut el primer suport per part de la seva família, que s’ha discutit amb el seu cosí: fa una setmana que sap que ella va decidir no portar més el vel i l’ha amenaçada dient-li que si tornava a Bingöl li trencaria tots els ossos.
- Què és el més difícil en defensar la laïcitat com a dona?
- Ser una dona és difícil a tot arreu, però sobretot a Turquia. La religió musulmana, que és la predominant al país, veu les dones com les ajudants de l’home. Has llegit l’Alcorà?
- No.
- Jo l’he llegit vuit cops. A l’Alcorà diu que si una dona no segueix els passos d’un home, ell la pot castigar. Tots els estius durant sis anys he anat a cursos de religió, on m’obligaven a llegir l’Alcorà. Hi ha parts on parla d’aquesta submissió que han de sentir les dones cap als homes, però hi ha unes altres parts, que jo considero contradictòries, que diuen que les dones són més poderoses que els homes i que el cel està sota els peus de les mares. Les dones pensen que si Al·là no ens estimés no diria que tenim el cel als peus; per tant, ens hem de portar bé, hem de fer cas als nostres marits per poder seguir el que diu l’Alcorà i poder fer justícia a la visió que Al·là té de nosaltres.
- Ser una dona és difícil a tot arreu, però sobretot a Turquia. La religió musulmana, que és la predominant al país, veu les dones com les ajudants de l’home. Has llegit l’Alcorà?
- No.
- Jo l’he llegit vuit cops. A l’Alcorà diu que si una dona no segueix els passos d’un home, ell la pot castigar. Tots els estius durant sis anys he anat a cursos de religió, on m’obligaven a llegir l’Alcorà. Hi ha parts on parla d’aquesta submissió que han de sentir les dones cap als homes, però hi ha unes altres parts, que jo considero contradictòries, que diuen que les dones són més poderoses que els homes i que el cel està sota els peus de les mares. Les dones pensen que si Al·là no ens estimés no diria que tenim el cel als peus; per tant, ens hem de portar bé, hem de fer cas als nostres marits per poder seguir el que diu l’Alcorà i poder fer justícia a la visió que Al·là té de nosaltres.
Abans, a Bingöl, quan encara portava hijab, els homes s’aixecaven per deixar-la seure als busos. Quan va deixar de portar-lo, es va acabar: “Va canviar la meva visió, perquè pensen que una dona que no porta el cabell cobert no és una bona dona, és una dona ‘lleugera’”.
Istanbul per ella és la llibertat, és on sent que pot vestir-se com vulgui i fer el que li vingui de gust, perquè no té la pressió de la família. Pot anar pel carrer com vol i amb qui vol. Diu que no pot ser la persona que li agradaria quan hi ha la seva família a prop.
El coll de la Sena, amb els tatuatges que la defineixen./ Imatge: Anna Montraveta Riu
- Com descriuries les noies d’Istanbul?
- No ho sé gaire. La majoria dels meus amics són nois. Bé, en veritat sí que les conec i per això les noies turques no són amigues meves: són molt geloses i no em vull posar en aquests problemes.
- Estan geloses per com es comporten els homes o perquè és l’educació que han rebut?
- No és només amb els homes, és també entre dones. Vull dir, que estan geloses dels seus homes quan parlen amb altres dones si estan en una relació, i també dels mèrits de les altres dones. Segurament és molt general això que dic, però la majoria de dones que m’he trobat són així, i per això ho penso. Segurament és per l’educació.
- No ho sé gaire. La majoria dels meus amics són nois. Bé, en veritat sí que les conec i per això les noies turques no són amigues meves: són molt geloses i no em vull posar en aquests problemes.
- Estan geloses per com es comporten els homes o perquè és l’educació que han rebut?
- No és només amb els homes, és també entre dones. Vull dir, que estan geloses dels seus homes quan parlen amb altres dones si estan en una relació, i també dels mèrits de les altres dones. Segurament és molt general això que dic, però la majoria de dones que m’he trobat són així, i per això ho penso. Segurament és per l’educació.
La Beril, que ens ajuda amb la traducció, subratlla i afirma cada una de les paraules de la Sena. Tot i no tenir amigues turques, pensa que el 8 de Març es deixen enrere les diferències per crear una xarxa de sororitat entre totes les dones d’Istanbul.
L’enemic principal de la Sena és la religió. I com que el govern n’és un defensor, es converteix també en l’enemic. Tot i així, pensa que fer fora el govern no acabarà amb el problema, que és estructural, de base, i diu que sempre que existeixin les religions, persistirà.
- Després de l’arribada d’Erdoğan al poder, el president ha tendit a reduir el rol de les dones al de mare i esposa. Com creus que podem canviar aquesta visió?
- Erdoğan no veu les dones com a dones; les veu com a mares, germanes o dones d’algú. Aquesta visió l’ha imposada a tothom: que una dona no és res sense ser alguna cosa relacionada amb un home. No és només Erdoğan, també és el que proposa l’Alcorà. Crec que no tothom ho vol canviar; hi ha dones que ho han acceptat i ho han integrat: “Si no soc una mare, qui soc?”.
- La solució és canviar el govern?
- No. Hi ha dos tipus de dones, les que es consideren completes sense pertànyer a ningú i les altres que necessiten un home per sentir-se’n. Si Erdoğan canvia, només haurà canviat que no hi haurà un líder que estigui d’acord amb el tipus de persones que no se senten completes. Això és una cosa de la societat més enllà del govern. Si Erdoğan surt del poder no hi haurà un líder que defensi aquest tipus de pensament, però el pensament continuarà existint.
- Erdoğan no veu les dones com a dones; les veu com a mares, germanes o dones d’algú. Aquesta visió l’ha imposada a tothom: que una dona no és res sense ser alguna cosa relacionada amb un home. No és només Erdoğan, també és el que proposa l’Alcorà. Crec que no tothom ho vol canviar; hi ha dones que ho han acceptat i ho han integrat: “Si no soc una mare, qui soc?”.
- La solució és canviar el govern?
- No. Hi ha dos tipus de dones, les que es consideren completes sense pertànyer a ningú i les altres que necessiten un home per sentir-se’n. Si Erdoğan canvia, només haurà canviat que no hi haurà un líder que estigui d’acord amb el tipus de persones que no se senten completes. Això és una cosa de la societat més enllà del govern. Si Erdoğan surt del poder no hi haurà un líder que defensi aquest tipus de pensament, però el pensament continuarà existint.
La Sena ens convida a les patates a la Beril i a mi i quedem que ens veurem el dia següent al Back Street, al nou bar de l’antic mànager de Ritim, on ella començarà a treballar aviat. Des de l’inici de la Covid-19 que torna a viure a casa dels seus pares, a Bingöl, i és la seva mare qui decideix si es pot quedar més temps a Istanbul. Finalment, li permet de quedar-se unes setmanes més de les previstes. La seva cosina s’ha divorciat amb dos fills petits. La mare de la Sena pensa que per encaminar la seva filla un altre cop al camí d’Al·là, i que no acabi com la cosina divorciada, la solució és deixar-li una mica de llibertat, ara que considera que encara és jove.