Opinion

El partit neonazi Alba Daurada, en guerra contra les minories a Grècia

OPINIÓ. La formació ultradretana voldria fer desaparèixer físicament del sòl grec les minories per tal de poder purificar la "raça grega". La mirada del president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí.

L'assassinat de Killah P, cantor grec de rap, antifeixista, acció comesa presumptament per un militant del partit neonazi grec Alba Daurada, ha estat la gota d'aigua que ha fet vessar el vas: la justícia grega ha reaccionat, empesa per les manifestacions de tanta gent que de temps no es cansava de denunciar la impunitat amb què obrava aquesta formació política. Aquests últims dies, amb les detencions de membres d'Alba Daurada, es maduren les intencions del mateix govern grec de prohibir un partit que, malgrat proclamar-se seguidor de les idees pròpies del nazisme i del feixisme, havia obtingut el 7% dels vots en les eleccions generals de 2012, proporció que li atorgava 18 escons al Parlament de Grècia (un percentatge que, segons sondejos recents, podria augmentar fins al 13% si es fessin eleccions).

Una de les característiques d'Alba Daurada és la seva defensa acèrrima de la identitat nacional grega, defensa que exclou qualsevol diferència. Aquesta posició es tradueix, sobretot, per la seva persecució violenta de l'estranger, feta visible, particularment, amb la destrucció dels mercats d'origen forà, amb les garrotades contra els immigrants, en especial, els que no tenen encara els papers en regla... Pels carrers i les places de les grans ciutats proclamen, cridant i esgrimint estris contundents, l'arrest i la deportació dels immigrats il·legals, la instal·lació de mines antipersonals a la frontera turca, l'enviament de forces policials d'elit per a controlar les altres fronteres...Igualment s'enfronten, sense miraments, a qui els planta cara en nom de la democràcia i de l'antifeixisme.

Alba Daurada també es caracteritza pel seu odi contra les minories nacionals. Porten fins a l'extrem la ja proverbial animadversió de la classe política grega i de l'opinió pública, en general, envers aquestes minores. Minories negades, políticament, o perseguides quan alguna d'elles s'atreveix a aixecar el cap i a defensar la pròpia llengua i cultura. Per la seva part, Alba Daurada, davant l'evidència que físicament aquestes minories existeixen, pretén fer-les desaparèixer com a tals per a poder purificar la "raça grega", l'única amb dret a ocupar el territori que la història li ha assignat. A la vegada, s'oposa. amb amenaces de punició, a qualsevol grec que es mostri benvolent, comprensiu o respectuós, de cara a uns "estrangers" (les minories nacionals) que s'han atrevit a arrelar-se en territori grec, tot i declarar-se d'identitats diverses. Aquests "estrangers" poden ser equiparats als immigrats, qualificats de "subhomes", entre altres, per Eleni Zarulia, companya del president d'Alba Daurada, Nikos Mikhaloliakos, i membre de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

Fins ara, les crides del Consell d'Europa i de representants d'altres institucions europees per tal que el govern grec posi fi a un partit que nega els principis que donen sentit a la Unió Europea, de la qual l'Estat grec n'és membre, no han tingut èxit. El govern grec és, si més no, pres pels dubtes. Com ho són els governs d'Àustria, Hongria, Bulgària, Letònia o Noruega davant l'ascens dels partits d'extrema dreta. Cap d'ells voldria que els remeis o prohibicions dràstiques fessin mal a la salut de la democràcia, de la llibertat d'expressió i d'associació, valors que vertebren les institucions europees. Ara tothom mira cap a la justícia grega la qual haurà de donar proves que la tolerància té uns límits, els límits que li donen el necessari i prioritari respecte als drets fonamentals de les persones i dels pobles.