Opinion

Kurdistan, un pas endavant

OPINIÓ. Què ho fa, que el moviment kurd sigui hores d'ara una referència ineludible en el món de les nacions sense estat? L'experiència del seminari sobre descentralització politicoadministrativa que ha tingut lloc a Amed (Kurdistan de Turquia) aquest darrer cap de setmana n'ofereix algunes pistes. El director del CIEMEN, Ricard Vilaregut, hi va participar i n'explica algunes claus en aquest article.

La democràcia -i el seu enfortiment i aprofundiment en totes les seves dimensions- és la gran oportunitat dels moviments socials en general, i dels nacionals en particular. Aquesta màxima, assumida fa temps en la teoria, s'està demostrant efectiva, a la pràctica, amb les estratègies de diferents moviments nacionals, com per exemple el kurd.

El passat cap de setmana a la capital del Kurdistan de Turquia, Amed (Diyarbakir en turc), s'ha celebrat un seminari, amb presència del CIEMEN, dedicat exclusivament a presentar i valorar l'estratègia del moviment kurd envers la possible descentralització politicoadministrativa que vol emprendre l'Estat turc, pressionat per les institucions europees com a condició sine qua non per tenir opcions d'ingrés. En aquest context, el moviment kurd, a través del Partit de la Pau i la Demcoràcia (Baris Ve Demokrasi Partisi, BDP), que institucionalment el representa, treballa per aconseguir una autonomia que abraci el territori de llengua i cultura kurda, a l'estil del model implantat a l'Estat espanyol fa 30 anys, però amb una diferencia substancial: l'aposta per una organització social i política a partir dels municipis, posant la participació popular com a eix central de la seva política. Així, sense renunciar formalment a la independència i la reunificació del poble kurd - recordem, repartit en quatre estats i una forta diàspora arreu-, el model socialdemòcrata europeu -i específicament el model d'organització polític català, pel que ha comportat de recuperació de la llengua i les institucions pròpies- és el camí que el BDP considera que cal seguir al Kurdistan.

A banda del contingut, cal parlar del continent: el seminari d'Amed estava obert a entitats i organitzacions socials, col·legis professionals, periodistes, professionals autònoms i fins i tot partits de l'esquerra turca. Al llarg de dos dies, s'hi han debatut ponències en els àmbits econòmic, social, ecològic, cultural, judicial, internacional, de dones, joves i d'organització de relacions internes dins l'Estat turc. Dos dies intensos de debat organitzat i ben estructurat, un exemple pràctic de governança democràtica per construir política pública, transparent i participativa, que expliquen per què el moviment kurd és, de bon tros, la referència teòrica i pràctica de tots els moviments nacionals actuals.

Contingut i continent, dues grans lliçons extretes d'aquest seminari organitzat pel moviment kurd, que refermen la idea que a més democràcia, més oportunitat per les reivindicacions nacionals, i fan del titular d'aquest article quelcom més que un rodolí fàcil.