Opinion

Polinèsia, nova passa cap a la descolonització

OPINIÓ. Oscar Temaru, president del govern dit territorial de Polinèsia (avui encara colònia francesa, si bé amb el nom de País d'Ultramar, dotat d'una àmplia autonomia) ha estat a Nova York per impulsar, a l'ONU, el procés començat ja fa uns anys amb la inscripció del seu país en la llista dels països que encara s'han de descolonitzar. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, en parla en aquest article.

<p>La iniciativa aplica un punt fonamental del programa del Front d'Alliberament de Polinèsia, fundat el 1977 per Temaru el qual, des del 2004, en successives i embrollades eleccions, ha aconseguit anar presidint un govern que no ha perdut mai de vista la independència de la colònia. D'una colònia tenallada pel govern de la República Francesa, ferm defensor de la dependència sense esquerdes, per un alt comissari de la República, representant plenipotenciari in situ del govern francès, i, si bé indirectament, per l'exèrcit francès que té la facultat d'utilitzar l'espai polinesi, entre el miler d'illes que la constitueixen (de les quals 67 habitades) i els 30 milions de metres quadrats d'aigües territorials, per a fer assajos atòmics.</p> <p>Davant d'aquest context, la iniciativa de Temaru no resulta gens fàcil. Però ell opina que, també aquesta vegada, trampejarà bé els obstacles que li posaran tants estats membres de l'ONU. Començant, naturalment, pel francès. Avui Temaru pot esgrimir, d'alguna manera, un plus amb l'aval que li ha donat l'últim Fòrum del Pacífic celebrat a la ciutat neozelandesa d'Auckland, el setembre de 2011. En efecte, aquest Fòrum, del qual són membres els líders de les illes del Pacífic i continua sent una plataforma molt adient per a intercanviar idees, projectes i preocupacions, s'havia manifestat aleshores, amb una majoria de deu representants sobre setze, favorable a les reivindicacions expressades pel president Temaru.</p> <p>El president de la Polinèsia, oficialment país d'ultramar -la nova designació que li ha atorgat el govern francès a un territori que fins fa poc s'anomenava col·lectivitat d'ultramar- presentarà a l'ONU el resultat de la decisió presa per l'Assemblea Territorial de demanar la reinscripció de la Polinèsia als organismes pertinents de l'ONU que s'ocupen dels països que s'han de descolonitzar encara. Temaru sap bé que la seva missió no és fàcil perquè, jurídicament, pel fet de ser Polinèsia actualment un país d'ultramar, no pot equiparar-se a un territori no autònom. Menys, en tot cas, que abans. És a dir, Polinèsia no pot ser presa, oficialment, en consideració pels organismes de l'ONU competents en la descolonització perquè la categoria de país d'ultramar que actualment ostenta la Polinèsia, per obra i gràcia del govern francès, ho impedeix.</p> <p>Tanmateix, malgrat que la proposta de Temaru no es pugui adreçar pròpiament a un interlocutor competent dintre de l'ONU, la iniciativa no caurà en el buit. Ja no passa desapercebut que més d'un estat membre de l'ONU, particularment la majoria dels que se situen en l'àrea del Pacífic, veïns de la Polinèsia, són sensibles a les demandes d'una assemblea territorial que, majoritàriament, s'ha pronunciat per a emancipar-se de la "tutela" francesa. Conscient d'aquest bon clima internacional, Temaru pretén introduir a l'ONU la idea que està buscant fórmules que millorin les relacions entre els pobles del Pacífic. Relacions més d'acord amb la idea que avui les independències formen part de les noves interdependències que existeixen en el nostre món globalitzat. Interdependències que no són possibles, si es volen democràticament lliures, en el cas que es mantinguin, com fins ara -portin o no el nom d'autònoms-, les dependències entre territoris diferents i allunyats. Per exemple, entre França i la Polinèsia, concretament.</p> <p></p>