Opinion

Pels kurds de Síria, aquesta no és la seva guerra

OPINIÓ. Atrapats entre la certesa d'un règim que els ha reprimit durament i el temor d'un futur escenari on poden tornar a quedar marginats, els kurds de Síria mantenen les seves distàncies envers els esdeveniments que s'estan produint actualment en aquell país. El nacionalisme àrab i la ingerència turca són tan sols dues de les preocupacions que manifesten els kurds sirians respecte del seu esdevenidor. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, ho comenta en aquest article.

Recordo que, en el meu primer viatge a Síria, fa uns vint anys, quan vaig preguntar al guia sobre els kurds que vivien en aquelles terres, em va respondre que a Síria ja no hi havia kurds. Tothom era sirià. Fa dos anys vaig tornar-hi i, aquesta vegada, el guia em va dir que de kurds sí que n'hi havien, però vivien dispersats, no formaven cap comunitat concreta. I ves per on, en el transcurs de la revolta que actualment està sacsejant Síria, els kurds es fan sentir, es proclamen membres d'un poble distint i no deixen de condemnar el menyspreu i la persecució sistemàtica amb què el règim els ha tractat. La seva presència i la seva força s'han manifestat tan potents que el dictador Bashar al-Assad els ha promès un reconeixement oficial i una política de respecte i promoció.

En la pràctica, però, els kurds encara esperen que aquesta promesa es materialitzi significativament. Més aviat veuen en la bona cara del dictador envers ells una aparent conversió, una trampa, una mena d'invitació subtil a unir-se a la seva causa per poder-los sumar a la massa de gent addicta. Si això s'aconseguís significaria que al voltant de dos milions de persones (més o menys el nombre dels kurds a Síria, o sigui el 10% de la població) entrarien en les files dels fidels al règim.

Els kurds no sembla que es deixin enganyar. És més, els seus dirigents (del Consell Nacional) han sortit del silenci i han saltat a l'escena pública per a dir i repetir que la guerra actual de Síria no és la seva. Assenyalen que, d'una banda, un dels majors aliats de l'oposició siriana és el govern de Turquia, un govern que oprimeix els milions de kurds que es troben dintre de les fronteres d'aquest estat. Temen que, a la curta o a la llarga, quan el règim sirià caigui, els turcs tindran prou influència en l'eventual reestructuració del l'Estat sirià per a imposar una nova política repressiva envers els kurds. D'altra banda, els kurds es malfien dels àrabs i de les seves faccions religioses que lluiten per a abatre o sostenir el poder dels actuals mandataris, tot i que es pronuncien, amb la boca petita, a favor dels opositors al règim, tot mantenint la seva postura de poble neutre en aquesta contesa. De fet, no veiem grans manifestacions en les àrees on viuen els kurds ni l'exèrcit fidel a Bashar al-Assad dispara sistemàticament contra ells. En tot cas, cada dia resulta més evident que els kurds es troben al mig d'un tempestuós conflicte que els exigeix de ser molt atents a com s'acabarà tot plegat i a com ells se'n podran aprofitar positivament.

De moment els kurds experimenten que la seva existència a Síria és palesa davant dels ulls dels sirians i internacionalment, i això ja és una victòria en la seva guerra. Tothom sap que els kurds s'estan deslliurant d'una situació de repressió extrema, fins a ser objecte d'un silenci i d'una manipulació amb símptomes de genocidi, i que s'aixeca com un poble distint, que mereix respecte i poder desenvolupar-se en un context democràtic. Que per a aquests objectius lluiten des de sempre, i no tan sols en les circumstàncies de la revolta dels últims mesos. Ho declaren en veu alta i s'ofereixen a ser aliats d'aquells països i pobles que fan de la democràcia la seva opció de vida. Esperen mostres de solidaritat d'aquests països i pobles. A la vegada, els kurds volen donar garanties a la comunitat internacional de ser un baluard enfront del procés d'arabització i de l'anomenat islamisme polític que tantes malastrugances arrossega.

Amb tot, els observadors detecten que aquesta espècie d'actitud equidistant dels kurds en els conflictes interns de Síria està avui en perill. Perquè Bashar al-Assad ara explota a fons el temor que l'eventual separatisme kurd inspira els àrabs i la por que el nacionalisme àrab infon entre els kurds. I el dictador es presenta, com mai, en tant que garant de la pau entre aquestes dues corrents enfrontades. Els últims dies, però, els kurds, davant l'agonia del règim, són de nou notícia perquè surten al carrer per a reivindicar els seus drets i l'exèrcit s'està girant contra ells.