Un referèndum sobre la unitat d'Irlanda per a la propera legislatura és el que el vicepresident d'Irlanda del Nord, Martin McGuinness, va proposar ahir de fer en una entrevista al diari Irish Examiner. Per al dirigent del Sinn Féin, aquest referèndum s'hauria de fer entre el 2016 i el 2020, és a dir, en la propera legislatura de l'Assemblea d'Irlanda del Nord. La proposta de McGuinness té base legal: l'Acord de Divendres Sant de 1998 preveu que es pugui celebrar un referèndum d'autodeterminació, però també és cert que dóna indicacions que, ara mateix, no sembla que es compleixin.

L'Acord, efectivament, reconeix que l'exercici "del dret a l'autodeterminació" només competeix "al poble de l'illa d'Irlanda", incloent-hi, "si aquest és el seu desig", la unitat d'Irlanda. Ara bé: com s'hi arriba? El text diu que qualsevol canvi d'estatus ha de ser refrendat a les urnes, això és clar. Però en quin moment es pot convocar un referèndum d'autodeterminació? D'acord amb el text, és el secretari d'estat britànic que hauria de convocar-lo "si en qualsevol moment li sembla probable que la majoria dels votants expressarien el desig que Irlanda del Nord deixi de ser part del Regne Unit i formi part d'una Irlanda unida". És a dir: una decisió discrecional del secretari d'estat, ras i curt.

La pregunta del milió és: en quin moment li pot "semblar probable" això al secretari d'estat? D'un punt de vista estrictament partidista, seria lògic pensar que en el moment en què els partits que propugnen la unitat d'Irlanda siguin majoritaris a l'Assemblea. A les eleccions de l'any passat, els dos partits que defensen aquesta idea (el Sinn Féin i el Partit Socialdemòcrata i Laborista, SDLP) van sumar aproximadament el 40% del vot. McGuinness diu que això no es pot prendre de referència: és "molt sectari" creure que només votaran a favor de la reunificació les persones de procedència catòlica, ha dit el dirigent del Sinn Féin.

Minoria proirlandesa, fins i tot entre els catòlics

Les enquestes d'opinió, però, semblen desmentir-lo, i en realitat apunten cap a l'altre cantó: una part significativa de l'electorat dels partits proirlandesos prefereix l'actual sistema autonòmic d'Irlanda del Nord que no pas una Irlanda unida. Els estudis fets anualment pel Northern Ireland Life and Times (vinculats a les universitats de Belfast i de l'Ulster) pregunten anualment, des de 1998, sobre aquest tema. Les dades de 2010 (les més recents disponibles al web) són clares: el 73% dels nord-irlandesos volen romandre dins del Regne Unit, el 16% volen unir-se a Irlanda i el 3% volen que Irlanda del Nord sigui un estat independent. Dada reveladora: hi ha més catòlics (46%) que volen continuar dins del Regne Unit que no pas unir-se a Irlanda (33%).

És cert que les dades al 2006 eren prou més favorables per a l'opció proirlandesa: llavors, el 30% dels nord-irlandesos i el 56% dels catòlics volien la unificació amb la República. Era un dels punts àlgids, econòmicament parlant, d'Irlanda. Des de llavors han passat dues coses: Irlanda ha patit una crisi econòmica greu i els proirlandesos han pogut governar a Irlanda del Nord mercès a l'Acord de Saint Andrews, que els ha donat la vicepresidència del territori.

La proposta estava recollida als programes electorals de 2011

En qualsevol cas, la convocatòria d'un referèndum d'unitat estava als programes electorals del Sinn Féin i de l'SDLP per a les eleccions parlamentàries nord-irlandeses que es van celebrar l'any passat. El partit de McGuinness es comprometia a treballar per "un referèndum sobre la unitat d'Irlanda" i per la redacció "d'un nova Constitució per a tot Irlanda", que havia de ser esbossada per membres dels parlaments d'Irlanda del Nord i de la República. L'SDLP, per la seva banda, volia aconseguir una Irlanda unida també a través d'un referèndum, tot mantenint després l'autogovern d'Irlanda del Nord, amb el seu govern i parlament propis i amb la possibilitat que els seus ciutadans poguessin continuar tenint passaport britànic o irlandès.