Informatius d'arreu del món mostraven fa pocs dies el ball de bastons que va tenir lloc a la cambra legislativa d'Ucraïna després que el nou Govern decidís ampliar l'acord que permet a Rússia mantenir fins el 2042 la flota militar que té estacionada Crimea, la península sota administració ucraïnesa que està banyada pel mar Negre. La decisió de l'executiu de Viktor Yanukovich no ha indignat només els partits d'oposició, que ho veuen com una cessió exagerada cap a Moscou, sinó també molt especialment a la comunitat tàtara de Crimea, la població autòctona d'aquesta terra i que a partir del 1944 va ser deportada en massa per part d'Stalin.

El diputat tàtar Mustafa Abdülcemil Qırımoğlu, considerat el màxim dirigent polític dels tàtars de Crimea, ha considerat la decisió "molt negativa". En una entrevista a RFE/RL, ha alertat que en cas d'un conflicte militar amb la participació de tropes russes, els seus enemics podrien respondre amb un atac sobre la base naval, encara que administrativament pertanyi a Ucraïna.

Encara més, Qırımoğlu ha recordat que actualment "molts oficials russos fan reivindicacions territorials i diuen que tard o d'hora Crimea esdevindrà part de Rússia", i per això considera "absolutament imprudent" continuar allotjant aquesta flota.

Crimea ha estat històricament un dels ports naturals per les flotes de l'imperi rus primer i la Unió Soviètica després. Amb el desmembrament, però, el conjunt de l'equipament militar -vaixells, instal·lacions portuàries i personal- van quedar sota administració del nou Estat independent d'Ucraïna. El 1997, Moscou i Kíev van signar el Tractat de la Partició, que establia quina part de la flota era russa i quina ucraïnesa. Aquest acord incloïa la cessió a Rússia del port ucraïnès de Sebastòpol fins l'any 2017.

Ara els dos Governs, liderats per Viktor Yanukovich i Dimitri Medvedev, han anunciat una ampliació del contracte, que s'allarga fins el 2042. A canvi, Ucraïna rebrà de Rússia 75 milions d'euros l'any, a més d'un descompte del 30% en els preus del gas que compri a la companyia russa Gazprom.

Els tàtars van ser el grup ètnic majoritari a Crimea fins a la segona meitat del segle XIX. Durant la primeria del XX van ser superats en nombre pels russos, i el 1944 Stalin els va deportar cap a l'Uzbekistan sota l'acusació d'haver col·laborat amb els nazis. A partir de la dècada de 1980 molts tàtars van tornar a Crimea, i al cens ucraïnès de 2001, representaven el 12% de la població de la península, per sota del 58% dels russos i del 24% dels ucraïnesos.

Per a més informació, consulteu la cronologia d'UNHCR, la fitxa d'UNPO o un reportatge de Nationalia sobre la qüestió.

Imatge: Manifestació de tàtars de Crimea, amb banderes tàtares i ucraïneses (Idil Izmirli i Eskender Bariev, International Committee for Crimea).