News
L'Equador tanca la 'Dècada Guanyada': llums i ombres de Correa en deu apunts electorals
El país sud-americà va a les urnes el 19 de febrer · El carismàtic president tanca una dècada de mandat · N'analitzem amb tres acadèmiques els avenços i limitacions, amb atenció pels pobles indígenes i les dones
1. Xifres macro que avalen —amb matisos— la dècada de Correa al govern
El govern de Rafael Correa pot exhibir tot un seguit de xifres que mostren millores substancials a l'Equador durant la seva presidència, qualificada pel govern com "la Dècada Guanyada". El tant per cent de persones pobres al país, per estàndards internacionals, ha disminuït del 9,3% de 2006 al 3,8% de 2014, el darrer any per al qual el Banc Mundial ofereix dades. Val a dir, però, que el percentatge de pobresa ja anava baixant almenys des de 2003. Si es pren com a referència el llindar estipulat per les autoritats equatorianes, la pobresa ha baixat del 36,7% el 2007 al 25,3% de 2016. S'ha produït una lleugera tendència a l'alça en el darrer període, que el Banc Mundial admet que s'ha vist "exacerbada" pels efectes del terratrèmol d'abril de 2016.
Durant els deu anys de mandat de Correa s'han reduït la desigualtat i la pobresa i ha crescut l'economia. Les dades del darrer període són, però, menys favorables
El coeficient de Gini —que pretén mesurar la desigualtat— també reflecteix una millora, almenys des d'una perspectiva d'esquerres: si el 2006 era de 0,53, el 2014 havia baixat a 0,45, sent 0 la màxima igualtat i 1 la màxima desigualtat. És una reducció més accelerada que en el conjunt d'Amèrica Llatina. L'anàlisi del Banc Mundial apunta com a raó principal que el creixement econòmic a l'Equador "ha beneficiat la població més pobra, per sobre d'altres segments". Segons dades governamentals, en la dècada de Correa la cinquena part més pobra de la població ha duplicat els seus ingressos. Entre 2006 i 2014, el creixement mig del PIB va ser del 4,3%. El Banc Mundial, en aquest cas, ho atribueix als preus elevats del petroli i a un finançament exterior "substancial". El govern equatorià considera que es deu als encerts de la seva política."Les dades de millora són totalment relacionables amb els anys de govern de Correa", valora Nila Chávez, investigadora del departament de Dret Públic de la Universitat de Girona, originària d'Equador i analista especialitzada en aquell país. "És remarcable que no tan sols siguin avalades per l'Institucional Nacional d'Estadística i Censos, sinó també per dades internacionals, que mostren que el país s'ha transformat", continua.
Hi ha també xifres —sobretot del període més recent— que no afavoreixen el govern. Si bé l'atur s'ha reduït considerablement al llarg dels deu anys, durant 2016 va haver-hi un repunt, i també cal destacar que el creixement econòmic es va alentir. Aquestes són dades que els dos candidats de l'oposició de dretes (Guillermo Lasso, de CREO 21, i Cynthia Viteri, del Partit Social Cristià) retreuen a Alianza País.
2. La política de Correa ha introduït millores en les polítiques públiques
L'altra gran fortalesa que addueix Correa com a obra de govern són els avenços socials a partir de les polítiques públiques implementades en deu anys de govern.
"Correa va arribar al poder amb dos grans objectius: la modernització del país i la redistribució", explica Gemma Ubasart, professora de Ciència Política de la Universitat de Girona i exinvestigadora a l'Equador durant dos anys. Entre els avenços en el segon objectiu, Ubasart —que també va assessorar el govern de Correa— cita "la sanitat pública, que ha crescut i té més qualitat; l'educació, on hi ha un accés molt més gran per part de la població i en què el nivell educatiu tant dels equatorians com de les equatorianes és més elevat, i el bo social", que en l'etapa de Correa ha estat més dotat econòmicament que amb governs anteriors.
Nila Chávez destaca que el Pla Nacional de Desenvolupament, que detalla 1.095 línies estratègiques, "ha estat un referent" per al conjunt d'Amèrica Llatina, tal com, diu la investigadora, ha reconegut la CEPAL, l'organisme dependent de l'ONU responsable de promoure el desenvolupament econòmic i social a la regió.
Ubasart, però, apunta que hi ha una diferència entre els dos primers mandats de Correa (iniciats el 2006 i el 2009) i el tercer (a partir de 2013): "En els dos primers, els objectius de modernització i redistribució són força compatibles, però en el tercer es posa més l'accent en el primer objectiu que no pas en el segon. Jorge Glas —vicepresident des de 2013— "aposta molt més per modernitzar el país. No és que abandoni la redistribució, però li posa menys l'accent".
3. L'Estat, i el govern, s'han enfortit...
Aquesta és segurament l'afirmació que més consens assoliria al llarg de tot l'espectre polític. Des de l'òptica d'Alianza País, ha estat per bé; del punt de vista de l'oposició i d'alguns sectors indigenistes, no tant.
"S'ha reconstruït l'Estat", diu Ubasart. "Durant els anys del Consens de Washington" —un conjunt de receptes neoliberals impulsades sobretot per l'FMI i el Banc Mundial al llarg de la dècada de 1990— "l'Estat s'havia aprimat molt. Correa recupera competències i recursos, capacitat de regulació i de fer polítiques públiques". Alba Moreira, analista equatoriana, assistent d'investigació al CIDOB i doctoranda a la Universitat de Cantàbria, coincideix amb Ubasart: "Es recupera l'Estat perquè es recupera la sobirania. Les empreses petrolieres paguen, i l'Estat inverteix amb aquests recursos. Es fa una auditoria del deute. Es prioritza la inversió en carreteres, escoles, habitatges... I ara, amb la reconstrucció després del terratrèmol, això s'evidencia".
Ubasart també hi afegeix la reforma de la fiscalitat, que ha permès a l'Estat disposar de més recursos en un context "llatinoamericà de pressió fiscal tradicionalment baixa".
L'Estat ha seguit una política d'enfortiment propi per finançar inversió pública. L'oposició retreu al govern que hagi soscavat la independència de la Justícia
L'oposició conservadora critica, però, que els governs de Correa hagin aprofitat aquesta reconstrucció per concentrar, diuen, molt de poder en la branca executiva de l'Estat, per marginar el poder legislatiu i per soscavar la independència del poder judicial i dels organismes de control. Això, denuncien Lasso i Viteri, ha comportat també un increment de casos de corrupció vinculats al govern. Els més comentats a l'Equador són els relacionats amb l'empresa estatal Petroecuador i el conglomerat brasiler Odebrecht, que apunten respectivament a Jorge Glas i al mateixa Rafael Correa, qui assegura que es tracta d'una maniobra política de "guerra bruta" contra ell, en plena campanya.4. ...i el concepte de l'autoritarisme plana sobre el 'correisme'
Si continuem amb el relat de l'oposició, tota aquesta situació ha conduït a un increment generalitzat de l'autoritarisme i de "l'hiperpresidencialisme", terme emprat per Lasso però també per Paco Moncayo, exalcalde de Quito, general retirat i candidat de l'Aliança Nacional pel Canvi (ANC), coalició que agrupa partits des del centre fins a l'esquerra revolucionària i que cerca desbancar Alianza País del poder. Segons Human Rights Watch, l'executiu de Correa ha limitat la llibertat d'expressió al país, la policia ha reprimit protestes pacífiques, i el govern ha perseguit activistes i organitzacions que no combreguen amb les seves polítiques.
"Primer de tot, cal contextualitzar que a l'Amèrica Llatina, els lideratges forts són habituals, i rellevants. És quelcom normal", diu Ubasart, "però sí que és cert que una part del govern no veu els moviments socials com un element de vitalitat d'una democràcia. I cau en una forma de gestió que no entén que el conflicte social és també una riquesa, que no percep que el teixit ciutadà és un actor que pot donar inputs per fer millors polítiques públiques, o almenys més acostades a allò que desitja la ciutadania. Llavors pot caure en enfocaments d'acció-reacció, que poden derivar en escenaris de conflicte".
Són escenaris, efectivament, com el que té lloc a la zona de Nankints amb el poble shuar, al voltant de l'explotació d'unes terres per fer-hi una mina de coure a cel obert. El dirigent indígena Agustín Wachapá roman detingut des de desembre arran dels incidents que hi van tenir lloc. La reacció de l'Estat "ha estat vista com un excés d'autoritat i poder", i la "investigació té, sens dubte, grisos", remarca Moreira, per bé que tant la investigadora com Ubasart apunten que es poden trobar elements de culpabilitat en els dos bàndols. "Però és fonamental la forma com l'Estat ho gestiona", remarca la professora.
5. El dossier indígena: avenços, decepcions i divisions
La Constitució impulsada i aprovada pel correisme el 2008 va suposar un canvi fonamental en la concepció de l'Estat equatorià, que per primer cop es va definir com a "intercultural" i "plurinacional". Va elevar el quítxua i el shuar a "idiomes oficials de comunicació intercultural" i a la resta de llengües indígenes els va atorgar oficialitat en el context dels pobles respectius, als quals va reconèixer una llista de 21 drets col·lectius. Era la culminació del suport majoritari que el moviment indígena havia prestat a Correa en la seva primera campanya electoral, el 2006.
La CONAIE critica que no s'hagi avançat prou en el model plurinacional i que l'economia hagi mantingut un caràcter extractivista
Aviat, però, diverses organitzacions del moviment indígena van distanciar-se de Correa i es van sumar a les files de l'oposició. Destaquen la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE, i dins d'ella particularment la federació andina, l'ECUARUNARI) i el que és considerat el seu partit polític, Pachakutik, que aquest 2017 dóna suport a Moncayo, i no pas a Lenín Moreno. Dues són les crítiques habituals des de la CONAIE: que l'Estat no s'hagi transformat prou i que l'economia hagi mantingut un caràcter extractivista, davant una cosmovisió indígena que apel·la preferentment a la conservació de la terra. Però la CONAIE "no abasta pas tot l'espectre indígena", matisa Moreira, i altres federacions continuen donant suport a Correa —i ara a Moreno—, com és el cas de la FENOCIN, mentre que l'agrupament d'indígenes evangèlics (FEINE) s'ha compromès amb Guillermo Lasso.Ubasart és crítica amb l'enfocament d'aquesta qüestió per part dels governs de Correa: "No han afrontat, amb prou èmfasi, la qüestió de la plurinacionalitat, la presència d'una diversitat lingüística i cultural. Hi és a la Constitució, però no es fa una política pública prou intensa, tot i que hi ha alguns líders i autoritats que sí que hi han treballat. I això ja va coix des del principi, però amb els anys encara es veuen més les mancances".
"La confrontació no és perquè no s'avanci la plurinacionalitat o el plurilingüisme", replica Moreira. "Les comunitats amb un altre idioma, a banda del castellà, parlen les seves llengües oficials, i fins i tot s'ensenyen a l'escola. Aquest no és el problema, sinó més aviat [el xoc entre] la cosmovisió occidentalitzada de l'estat-nació, heretada de la història que ja coneixem, i la cosmovisió indígena".
"El debat sobre l'Estat plurinacional és complex", reflexiona Chávez, que coincideix amb Ubasart que "més que una transformació de l'Estat en aquest sentit, hi ha hagut més aviat polítiques de més curt abast. Sí que s'ha posat atenció en l'accés a l'educació d'afrodescendents, indígenes i montubios" —un poble mestís de la costa—, "però el debat va més enllà".
Manifestació de la CONAIE a Quito, el 2015 / Imatge: Agencia de Noticias ANDES.6. La dificultat de crear un Estat plurinacional (també en la dimensió internacional)
Per què diu Chávez que el debat "va més enllà"? "És que el mateix moviment indígena em sembla que no té clar com" s'arriba a fer un Estat plurinacional. "Planteja temes de territori, d'accés a l'aigua —que són fonamentals—, però li costa de concretar una nova formulació de l'Estat que s'allunyi del model actual, que al cap i a la fi és un model d'Estat importat des d'Europa i que continua vigent a tot Amèrica Llatina." A tot Amèrica Llatina i, es pot argumentar, en bona part del món postcolonial, incloent-hi quasi tot el continent africà i part de l'asiàtic. A la regió llatinoamericana, continua Chávez, "els únics que s'han replantejat aquest model són Bolívia i l'Equador, amb idees com el Bon Viure. I tot i així són dos estats que, malgrat aquesta reformulació, continuen sent d'economia extractivista".
"Si els únics que reconeixem el model plurinacional, fins ara, som l'Equador i Bolívia, fins a quin punt pots proposar aquest model amb força, en l'arena internacional?"
"Hi ha un tema vinculat a això: també necessites un reconeixement internacional quan planteges construir un Estat plurinacional", continua la investigadora. "Si els únics que el reconeixem, fins ara, som l'Equador i Bolívia, fins a quin punt pots proposar aquest model amb força, en l'arena internacional?", es demana Chávez. "Si fora de les teves fronteres no es reconeix, per exemple, que la natura té drets, és difícil de poder implementar aquest model fins i tot dins de les teves fronteres".Un cas que exemplifica aquesta dificultat de conjugar el Bon Viure amb l'escena internacional és el fracàs de la Iniciativa Yasuni-ITT. Entre 2007 i 2013, el govern de Correa va mirar d'impulsar un acord pel qual l'Estat equatorià es comprometia a no explotar els jaciments petrolífers existents a la reserva de Yasuní, d'un gran valor ambiental, a canvi d'una compensació econòmica internacional anual. El 2013 l'executiu va anunciar que abandonava la idea perquè el món "havia fallat" als equatorians, en no voler comprometre-s'hi prou, i va iniciar el procés per explotar una part d'aquests recursos.
"Això no passa perquè sí", diu Ubasart. "L'Equador havia invertit en infraestructures que el podrien ajudar a superar la dependència del petroli, com per exemple hidroelèctriques. Però aquests infraestructures, precisament, s'havien de pagar amb els beneficis del petroli. Llavors el preu del petroli comença a caure i Correa mira de salvar el pla amb més extractivisme. I és lògic que la CONAIE sigui crítica amb aquest gir".
7. Una acció insuficient en matèria de drets de les dones...
Ubasart continua: "Cal posar en entredit els avenços en el terreny dels valors: no només de l'ecologia, sinó també en matèria de gènere i de laïcització de la vida publica". En relació amb els drets de les dones, la professora apunta que el govern "ha fet incidència en determinats temes, com el problema dels embarassos adolescents, que mostren xifres esfereïdores", però assenyala que "encara s'ha de fer molta pedagogia en general i, des d'una perspectiva crítica, els darrers anys aquest dossier no s'ha prioritzat pas".
Moreira també recorda que Correa s'ha posat sectors feministes en contra. En una polèmica l'octubre passat, el president va recomanar a Viteri que parlés "de maquillatge, però no d'economia", comentari que la candidata conservadora va qualificar d'"insult masclista". Alguns teleespectadors recordaran les polèmiques de Correa amb la periodista espanyola Ana Pastor, a la qual el president equatorià es va referir es diverses ocasions com a "Anita".
En tot cas, preguntada sobre els grans temes de batalla del feminisme en què el govern no ha fet prou, Moreira cita "el dret a l'avortament, més enllà de casos de violació i/o malformació del fetus. Crec que queda molt de camí per avançar en polítiques de donin suport al dret a decidir i a un avortament segur. Una lluita que no és pas única de l'Equador".
L'avortament, considerat un delicte, només és legal sota circumstàncies extremes. Les expertes consideren que, en matèria de gènere, manca molta pedagogia
El 2014 es va aprovar el nou Codi Orgànic Integral Penal (COIP), que estableix fortes restriccions a l'avortament i penes de presó, tant per a les dones que interrompen l'embaràs com per als metges que ho practiquen. La llei només permet avortar en dos casos: quan la vida de la mare perilli i quan l'embarassada ho estigui de resultes d'una violació —i només si es tracta d'una dona amb discapacitat mental.Una altra qüestió pendent és la lluita contra la violència masclista, un problema també generalitzat a la societat equatoriana. "Segons dades de l'INEC de 2011, el 60,6% de les dones diuen haver patit algun episodi d'aquest tipus de violència. I això correspon a l'única enquesta sobre violència feta al país", diu Chávez. "El govern s'ha encarregat, en part, de conscienciar sobre els problemes de violència de gènere", continua, "però fa falta que la societat, en general, ho discuteixi i ho treballi".
8. ...travessada pel conservadorisme social
Les tres acadèmiques consultades per Nationalia coincideixen a assenyalar que el conservadorisme imperant en la societat equatoriana explica, en bona part, aquesta situació. "El tema de l'avortament", considera Chávez, "està travessat per la religió. La majoria de la població no està pas d'acord amb l'avortament. El 81%, segons la Corporació Latinobarómetro, es defineix com a catòlica". De 18 països americans analitzats, l'Equador se situa en segon lloc, només superat pel Paraguai (88%).
Més enllà dels grups feministes, "tenim una societat que no està disposada a discutir el tema de l'avortament per violació, ni tampoc a mobilitzar-se per defensar aquest dret", diu Chávez. "Fins i tot poden ser gent progressista en allò econòmic, però en canvi són conservadors quant a valors", una anàlisi que Ubasart subscriu. Chávez la generalitza "a tot Amèrica Llatina: passa a Xile, a El Salvador... L'Estat hauria d'actuar més, però potser per estratègia política no ho fa. I si és així, és inacceptable". "És una societat molt conservadora", corrobora Ubasart, i "sense un lideratge molt fort no és possible implementar segons què".
L'Equador és un dels països més religiosos d'Amèrica. Missa del papa Francesc a Quito, 2015 / Imatge: Cancillería del Ecuador.9. Una cursa electoral oberta, tot i el teòric avantatge de Moreno
Moltes enquestes apunten que hi ha com a mínim un 30% de votants indecisos que podrien fer variar les prediccions demoscòpiques. A priori, és Lenín Moreno qui surt amb avantatge. Però per proclamar-se president en primera volta, el candidat més votat necessita o bé obtenir el 50% dels vots, o bé sobrepassar el 40% i treure-li 10 punts percentuals de marge al segon presidenciable més votat. La majoria d'enquestes diuen que Moreno no ho aconseguirà. De manera que el candidat d'Alianza País es veuria abocat a disputar una segona volta, el 2 d'abril.
Contra qui s'enfrontaria? Els sondejos apunten que serà qualsevol dels dos principals exponents de la dreta: o bé Lasso —el més ben situat— o bé Viteri. La relativa sorpresa —però no descartable del tot— seria que passés a segona volta Moncayo, cosa que probablement faria el resultat final encara més imprevisible, en enfrontar-se els dos principals candidats de l'esquerra. Moncayo podria aspirar llavors a sumar els vots conservadors que volen evitar que Moreno arribi a la presidència. Hi ha uns altres quatre candidats que, teòricament, no tenen opcions reals.
Els sondejos veuen com a escenari més probable una segona volta amb Lenín Moreno i Guillermo Lasso. No es descarten sorpreses
I si, com prediuen els sondejos, és Lasso qui va a segona volta? "Llavors pot donar-se un 'tots contra Lenín', escenari que pot fer que Lasso guanyi", considera Ubasart. Per ubicació ideològica, és previsible que la majoria dels votants de Viteri optin per Lasso i viceversa; més difícil és predir què passaria amb els de Moncayo. El líder de l'ANC no ha volgut explicar si, cas que ell no passi a la segona volta, demanaria el vot per a Moreno o bé per al candidat o candidata opositor."L'esquerra a l'Equador no està gaire definida", analitza Moreira. Alianza País, el partit de Correa i Moreno, "és de tall progressista i per una alta banda, Esquerra Democràtica", un dels components de l'ANC de Moncayo, "és una esquerra clàssica". La divisió, segons Moreira, també arriba al partit indigenista Pachakutik.
10. Fent vaticinis de futur: quina orientació política després de Correa?
Viteri i Lasso mantenen "discursos que neguen" els avenços assenyalats en el punt primer d'aquest article, explica Chávez. Una mostra de la gran distància ideològica que els separa de Correa i de Moreno. "Lasso és el candidat de la dreta llatinoamericana", apunta Ubasart, "i per tant, si guanya, l'Equador esdevindria un altre país que seguiria l'Argentina i el Brasil en l'actual onada neoliberal" a la regió.
"El que caldria esperar llavors", continua la professora, "seria una política neoliberal en allò socioeconòmic i conservadora en valors". En matèria internacional, el candidat de CREO és partidari d'integrar l'Equador a l'Aliança del Pacífic, formada per Mèxic, Colòmbia, el Perú i Xile. El govern equatorià la considera un bloc neoliberal, i manté l'aposta per l'Aliança Bolivariana (ALBA), promoguda pels traspassats Hugo Chávez i Fidel Castro i integrada per Veneçuela, Cuba, Bolívia, Nicaragua i diverses illes caribenyes, a banda del mateix Equador.
Si per contra el vencedor és Moreno, "com que no té un lideratge com el de Correa, segurament mirarà de continuar l'obra de govern dels darrers deu anys, sense fer grans apostes estratègiques noves: se centrarà a mantenir els plans actuals", diu Ubasart.
Per la seva banda, Moreira també considera que Moreno mantindrà el rumb iniciat per Correa: "Ell va ser el cap de les millores socials", diu, "i continuarà amb el programa del Bon Viure".