News
El nacionalisme andalús es reorganitza després de la dissolució del PA
Tres nous partits cerquen omplir l'espai deixat per l'històric partit de Rojas-Marcos o estirar-lo cap al sobiranisme · Partits i organitzacions volen que la manifestació del 4 de desembre mostri la força renovada de la identitat andalusa
Per ideologia, el partit que més s'assembla al vell PA és Andalusia per Si (Andalucía por Sí, AxSí). Llançat aquest febrer inicialment com a plataforma, ha estat duent a terme una ronda de presentacions del seu projecte, i, finalment, s'ha constituït en partit polític el 25 de novembre. “I ja estem rondant els 2.500 adherits”, diu Joaquín Bellido, el seu coordinador nacional. El partit es defineix federalista i de centreesquerra.
“Alguns que teníem el PA com a referent vam trobar-nos amb un buit després de la dissolució del partit”, admet Bellido, però matisa: “De la nostra base social, el 60% dels adherits no han estat mai membres del PA”. D'altres sí, com Mónica Bascón, cap de llista del PA a les municipals a Écija, regidora en aquell municipi i ara coordinadora territorial d'AxSí a Sevilla. Des de la plataforma que suposa disposar d'un grapat de regidors afins, el partit ha començat a fer política local —per exemple, impulsant una iniciativa legislativa municipal contra la pobresa energètica. AxSí també defensa una “reforma fiscal” que deixi a Andalusia els impostos que les empreses guanyen venent productes i serveis “a 8 milions de consumidors andalusos” encara que aquestes tinguin seu a Madrid.
També aquest any, el 23 d'abril, naixia Esquerra Andalusista (Izquierda Andalucista, IzA), “ubicada ideològicament en el nacionalisme andalús d'esquerres, sobiranista”, explica el seu coportaveu, Antuan Vargas. IzA defensa que l'esquerra andalusa actuï conjuntament amb Podem i Esquerra Unida —a imatge de les confluències gallega, catalana i valenciana— i és així que es va presentar, dins de la coalició Units Podem, a les eleccions espanyoles del juny.
Andalusia per Si reclama un federalisme que Som Andalusos veu superat. Esquerra Andalusista propugna el confederalisme, però diu que encara falta camí per recórrer
Per Vargas, “el canvi social” és la tasca fonamental que ha d'entomar el nacionalisme andalús avui. Ho justifica: “La bretxa social a Andalusia és enorme. És el territori amb més atur d'Europa, hi ha indicadors que són pitjors que durant el Franquisme, tenim les pitjors dades educatives de tot l'Estat espanyol...”. Entre les tasques que cal escometre, diu Vargas, hi ha el “canvi de model productiu” a Andalusia. I abans que res, “acabar amb l'endogàmia de les institucions andaluses, copades des de fa quatre dècades pel PSOE”.El tercer nou partit és Som Andalusos (Somos Andaluces-Partido Nacionalista Andaluz), que defensa la sobirania d'una Andalusia organitzada internament a partir de principis federals i que pugui decidir lliurement les seves relacions amb l'Estat espanyol —si és que n'ha de tenir. Segons dades de Salvador García, portaveu del partit i també exmembre del PA, la nova formació —nascuda al final de 2015— té més de 1.000 afiliats, col·laboradors i simpatitzants. Vinculada al partit s'ha constituït l'Assemblea Nacional Andalusa (ANA), que segons García vol dur les tesis sobiranistes més enllà de l'esfera dels partits polítics, cap al món associatiu.
Som Andalusos és l'únic dels nous partits que s'ha presentat tot sol a les eleccions. Ho va fer a les legislatives espanyoles de juny, amb un resultat testimonial: 1.700 vots, el 0,04% del total d'Andalusia. El resultat no els ha desanimat, diu García: “No vam aconseguir avals per presentar-nos a les eleccions en algunes províncies per molt poc i teníem un pressupost zero. Però volíem que hi hagués una opció a les urnes que defensés Andalusia”, diu. La formació ha presentat sol·licitud per entrar a l'Aliança Lliure Europea (ALE), el partit europeu que agrupa formacions regionalistes, autonomistes i independentistes d'arreu del continent —als Països Catalans en formen part ERC, el Bloc, el PSM-Entesa i Unitat Catalana.
Les Joventuts Andalusistes, supervivents
De les joventuts de l'ALE, per cert, continuen sent membres les Joventuts Andalusistes (Juventudes Andalucistas, JJAA), anteriorment vinculades al PA tot i que formalment sobiranes i que, en dissoldre's aquest, van decidir tirar endavant: “Vam entendre que continuàvem tenint força en els tres àmbits en què treballem, que són la formació de joves andalusistes, la conscienciació social andalusista i la presència del nacionalisme andalús en l'àmbit juvenil”, explica Paco Benítez, secretari general de les JJAA.
Les JJAA, diu, estan “expectants en relació amb els moviments que s'estan produint. Nosaltres érem més del parer que calia deixar que la societat andalusa s'adonés que el PA ja no hi era, que ho assumís, que deixés enrere determinats estigmes. Però hi ha hagut gent que no ha volgut esperar-se més temps”. Entre d'altres, membres mateixos de les JJAA que han participat en la constitució d'AxSí i d'IzA.
El debat del model de l'Estat
Les crítiques a la configuració actual de l'Estat espanyol són comunes entre els portaveus dels tres partits. Però amb horitzons diferents. Per Bellido, d'AxSí, la idea és “fer evolucionar el sistema autonòmic” cap a un “federalisme que ha patit moltes frenades —i ara també. A la Transició es va fer una operació de maquillatge, però estem amb el mateix de sempre: els incompliments de Madrid”.
García, de Som Andalusos, fixa un horitzó més ambiciós: “Nosaltres no som hereus de l'andalusisme, que ja va tenir el seu moment i es va quedar curt. Som nacionalistes andalusos. Andalusia és una nació sense estat. Volem un país independent, encara que estem oberts a considerar un acord confederal. Cal superar l'andalusisme tebi que ha existit durant 40 anys”.
“Jo també crec que Andalusia té prou entitat per esdevenir un estat independent a Europa”, diu Vargas, d'IzA, “però aquesta no és la pantalla on es troba ara aquest país. Cal entendre que l'andalusisme és una cosmovisió, però els andalusos encara han de prendre consciència que són una nació, i que els canvis poden arribar per aquesta via”. La república confederal, diuen els documents d'IzA, és l'estació final que desitja el partit, “però encara ens queda camí per situar-nos al punt on es troba Catalunya”, remarca Vargas.
El pacte amb Podem: una oportunitat?
“L'aparició de Podem és una oportunitat històrica. Mai abans un partit amb centralitat a Madrid havia parlat d'un Estat plurinacional. Volem reconfigurar l'Estat, i Podem és un aliat”, explica el coportaveu d'IzA. A la candidatura d'Units Podem del juny, i a banda dels partits d'àmbit estatal, IzA va confluir amb Iniciativa per Andalusia —una altra formació andalusista d'esquerres fundada el 2014 dins d'IU i que el 2016 va decidir separar-se'n, seguint un camí relativament similar al d'Iniciativa del Poble Valencià— i amb militants de la Candidatura Unitària de Treballadors/ores (CUT), la històrica llista sobiranista impulsada el 1979 pel Sindicat d'Obrers del Camp (SOC, des de 2007 SAT). “Tenim vocació d'enteniment”, explica Vargas, “i els temps de governar en solitari ja han passat”.
El pacte amb Podem divideix les forces: oportunitat per a uns, fals andalusisme per als altres
Per contra, els altres dos nous partits són molt crítics amb aquesta opció: “Podem, a Andalusia, ara és nacionalista a causa d'un enfrontament entre faccions internes”, diu Bellido. Aquest novembre, la coordinadora general de Podem Andalusia, Teresa Rodríguez, anunciava que la seva formació aspirava a una relació “confederal” amb el Podem d'àmbit estatal. “Però en realitat el que volen és controlar la confluència andalusa. S'emboliquen amb la bandera andalusa de cara a la galeria, com ha fet el PSOE durant tantes dècades”, critica el coordinador nacional d'AxSí. Per Paco Benítez, de les JJAA, “hi ha el perill que, amb la força mediàtica que té, Podem pugui arribar a vendre un fals nacionalisme andalús”. Per Salvador García, de Som Andalusos, “IzA no té clar que Podem és un partit estatalista”.La mobilització del 4 de desembre com a esperança
Si bé hi ha discrepàncies molt fortes en relació amb Podem, les tres noves forces —amb matisos— donen suport a la manifestació que té lloc a Sevilla aquest 4 de desembre, en commemoració de la Diada Nacional d'Andalusia, i en què també participa el partit de Teresa Rodríguez. La manifestació està convocada per la Plataforma 4 de Desembre i té per lema “Andalusia Sobirania. Per defensar els nostres drets”. “El fet que enguany el sobiranisme sigui el reclam de la manifestació és un canvi fonamental”, diu Antuan Vargas, que n'atribueix la idea original a Jaleo!!!, una organització juvenil de l'esquerra anticapitalista i independentista amb 20 anys de recorregut. Salvador García, per la seva banda, augura que “més d'un s'endurà una sorpresa” amb la participació que hi haurà.
No serà l'única marxa amb motiu del 4 de desembre. L'independentisme socialista i comunista està cridat per Nació Andalusa, Andalusia Comunista i diverses entitats a concentrar-se a Màlaga.