News

Urkullu, de nou elegit president d'Euskadi. Què diu, sobre l'autogovern, l'acord PNB-PSE?

El text aposta per "actualitzar" l'autonomia i defuig vies unilaterals · La llista de possibles canvis, entre els quals el "reconeixement d'Euskadi com a nació", no obliga necessàriament ningú, ni tan sols els dos partits signants

Urkullu s'adreça al Parlament Basc durant la seva sessió d'investidura.
Urkullu s'adreça al Parlament Basc durant la seva sessió d'investidura. Author: Govern Basc
Iñigo Urkullu (PNB) ha estat elegit president del govern basc per a una segona legislatura. Ha rebut els vots favorables del seu partit i del PSE-PSOE, les dues forces que han assolit un acord per governar en coalició. L'evolució de l'autogovern és un dels quatre pilars del text consensuat. Però, què diu exactament? A què compromet? És cert, com s'ha dit, que Euskadi serà reconeguda com a nació? Us ho expliquem.

Un acord poc concret sobre els continguts de "l'actualització de l'autogovern"

Cal començar per dir que el redactat del text sobre l'autogovern és, en línies generals, força inconcret. Dues idees són transversals en tot l'acord: que l'autonomia d'Euskadi ha de ser "actualitzada", i que ho ha de ser dins del marc jurídic espanyol, idealment acompanyat d'una reforma de la Constitució. També reclama que el govern espanyol completi tota la llista de transferències pendents que resten de l'Estatut de Gernika de 1979. Cau el concepte de "nou estatus polític", que el PNB ha estat emprant els darrers anys. El llenguatge i els conceptes clau, si més no, s'acosten més a les fórmules que s'empraven a la dècada de 1990 que no pas a les més recents.

La nació i el dret de decidir

Sí que és cert que el text del PNB i el PSE especifica tota una llista de possibles temes per incloure en el nou Estatut —o la fórmula que sigui que es pacti. Però l'acord aclareix que són "propostes i qüestions per al seu debat, cerca de consens i acord". És a dir: tal com està redactat el pacte, la llista no compromet a ningú. I és aquí on es troben idees com "el reconeixement d'Euskadi" —no pas del País Basc, Euskal Herria o alguna altra fórmula similar— "com a nació" i el "reconeixement del dret a decidir del Poble Basc [sic] i el seu exercici pactat en un marc de negociació i acord dins de l'ordenament jurídic vigent en cada moment". També hi ha una reclamació de veu pròpia per a Euskadi a la UE i la "promoció" i "respecte" de l'èuscar.

El mètode: continuar amb la Ponència de l'Autogovern

Segons el PNB i el PSE, el debat de "l'actualització" s'haurà de vehicular a través d'una ponència parlamentària. És, de fet, la continuació de l'estratègia que el PNB ja va impulsar la legislatura 2012-2016, consistent a reunir tots els grups per estudiar un nou marc d'autonomia. L'anomenada Ponència de l'Autogovern es va reunir per primer cop el 2014 i es va tancar el 2016 sense acords significatius. Tot i així, penabistes i socialistes consideren que la fórmula manté la seva vigència. I cadascun dels dos dos partits "es reconeixen mútuament llibertat per defensar en aquesta ponència els nostres postulats i plantejaments respectius en matèria d'autogovern". Un eventual acord s'haurà de sotmetre, diu el pacte PNB-PSE, a referèndum.

Sense unilateralitat

El PSE és absolutament refractari a l'inici d'una via unilateral de canvi d'estatus, que és la que desitjaria l'esquerra independentista. I a la direcció actual del PNB tampoc és un escenari que li generi gaire entusiasme. Tot l'acord està falcat amb crides al respecte de les legalitats i de les normatives vigents, i defuig de qualsevol via que apel·li a la mobilització ciutadana i al vot com a motor que legitimi la presa de decisions que puguin contravenir les lleis espanyoles. Això inclou també les "relacions interterritorials" amb Navarra i Iparralde, que el text explicita que s'han de fer "en funció de la voluntat de les seves respectives institucions i respectant les normatives sobre la matèria dels diferents territoris i Estats, així com de la Unió Europea".