News
Qui són els hazares de l'Afganistan, i per què estan en el punt de mira de l'Estat Islàmic
Considerats com a apòstates per l'organització extremista, el cap de setmana passat van patir un atac que va fer 80 morts · En parlem amb Carme Roure, especialista en l'Afganistan
Nationalia: Els hazares són majoritàriament xiïtes i alguns historiadors afirmen que tenen orígens mongols. És certa, aquesta teoria? Què explica la seva fe xiïta, en una zona de majoria sunnita?
Carme Roure: De fet, no queda clar, tot i que per molts historiadors l’origen és turc-mongol. Tanmateix, són les seves característiques físiques allò que els enllaça amb els mongols i el fet de que el territori fos conquerit per Genguis Khan i Tamerlà. Durant els segles XVI i XVII el territori de l’Afganistan se’l van disputar la dinastia Mughal -establerta pels mogols i que controlava l’est de l'Afganistan amb Kabul- i la dinastia safàvida persa -que ocupava l’actual Iran i controlava l’oest de l’Afganistan amb Herat. En aquest període l’islam ja havia arribat a la regió, però tampoc no hi ha consens de per què els hazares són xiïtes i ismaïlites.
Actualment, els hazares són el tercer grup ètnic de l’Afganistan, entre un 10% i un 20% de la població (no hi ha un cens), i, a l’igual que els tadjiks, parlen el dari, que és similar al farsi iranià. A part de la regió de Hazaratjat, és a dir la zona central del país, la població hazara es troba a Kabul i al nord i oest de l’Afganistan. D’altra banda, una part important de refugiats que viuen a l’Iran són hazares, com també al Pakistan, però en menor nombre.
N: El fet de ser xiïtes és el factor principal que explica que estiguin en el punt de mira de l'Estat Islàmic i dels talibans? Hi ha més motivacions?
C. R.: L’aparició de l’Estat Islàmic embolica encara més la situació complexa que viu el país, amb l’increment i l’heterogeneïtat de grups insurgents. L’EI es troba a l’Afganistan des de 2015 i sembla que s’ha format amb grups locals de talibans decebuts, com el Wilayat Khorasan, el Moviment Islàmic de l'Uzbekistan (MIU), entre d’altres.
A part que l’EI consideri “no musulmans” i “apòstates” els xiïtes i ismaïlites, també reivindiquen els atacs als hazares com a represàlia pel suport que alguns poden haver donat al règim de Síria.
N: La manifestació on va haver-hi els atemptats era una protesta perquè el govern afganès no farà passar una línia elèctrica per la província de Bamiyan, una de les més poblades pels hazares. Els hazares denuncien que, des del final del XIX fins a l'actualitat, l'Estat afganès els ha marginat sistemàticament. Què n'hi ha de cert?
C. R.: La regió dels hazares, el Hazaratjat, va ser independent fins a finals del segle XIX, quan Abdur Rahman va abolir el sistema descentralitzat i autonòmic que tenien les diferents regions. Els hazares es van rebel·lar, però van ser derrotats i massacrats. Van ser expulsats de les seves terres i obligats a emigrar i/o van ser venuts com a esclaus. Des de llavors que han estat assetjats pels paixtus, que són el poble que ha governat i controlat el territori afganès des del segle XVIII i fins l’actualitat, amb només dues excepcions molt curtes de govern tadjik. Considerats ciutadans de segona classe, els hazares han fet les feines de les classes més pobres i de treballadors domèstics dels paixtus. Perseguits pels talibans més fonamentalistes, també han patit tensions amb els tadjiks, amb qui però tenen en comú l’oposició al domini paixtu. Els hazares han vist violats els seus drets més fonamentals. Actualment, però, els joves hazares van a la universitat i estan millorant d’estatus.
Pel que fa a la manifestació on es reclamava que la línia elèctrica que ve del Turkmenistan ha de passar per Bamiyan i Wardak, donava resposta a les queixes dels hazares cap al govern per les polítiques discriminatòries que van en detriment de la reconstrucció i el progrés de la regió. Reclamen una millora en les infraestructures com carreteres i camins, que a l’hivern s’agreuja amb les nevades, així com l’accés als serveis de salut, a l’educació, a l’aigua potable i a l’electricitat.
N: Malgrat tot, els darrers anys hi ha hagut representació hazara al Parlament i un hazara ha ocupat la vicepresidència del país (Karim Khalili, de 2004 a 2014). És un signe que la posició relativa dels hazares és millor ara que fa quinze anys, o són canvis cosmètics?
C. R.: Primer de tot cal dir que tant Karim Khalili, líder del partit Wahdat, com altres senyors de la guerra d’Afganistan, que ocupen o han ocupat càrrecs de poder, han estat denunciats per crims de guerra i violació dels drets humans, segons el dret internacional humanitari i els Convenis de Ginebra. Tanmateix, una amnistia el 2007 va impedir i alliberar els autors d’anar davant la justícia.
D’altra banda, la Constitució de 2004 reconeix tant els hazares com les altres minories ètniques del país, així com la pràctica de l’islam xiïta, al menys sobre el paper.
Es pot dir que aquests darrers 15 anys els hazares han millorat d’estatus. Tot i la discriminació que han sofert com a grup ètnic, han donat suport al govern i a la comunitat internacional. Tenen participació política, social i econòmica, també la dona hazara. La primera governadora de l'Afganistan i la primera alcaldessa són dones hazares. I, en les darreres eleccions, el vot de les dones també va ser alt comparat amb les altres regions. Tot i que -també s’ha de dir- la regió ha gaudit de certa seguretat si ho comparem amb altres regions del país.
Tanmateix, després del fracàs de la intervenció de les tropes i la comunitat internacional que va acabar el 2014, la situació que segueix vivint el país amb la guerra i la violència en detriment dels drets humans, amb unes forces i un govern afganès febles, una corrupció generalitzada, el control de moltes parts del territori pels senyors de la guerra i diferents grups insurgents, el crim organitzat... no fan preveure pas un futur gaire optimista, tant per la població en general de l’Afganistan com, en particular, per a les minories ètniques i els hazares.