News

Deu claus per entendre el conflicte del Sudan del Sud, cinc anys després de la independència

Una cua per a recollir ajuda humanitària al Sudan del Sud.
Una cua per a recollir ajuda humanitària al Sudan del Sud. Author: International Committee of the Red Cross (YouTube)
L'esclat de violència dels darrers dies al Sudan del Sud ha tornat a posar de relleu la situació que es viu a l'estat més jove d'Àfrica, tot just quan es compleixen cinc anys de la seva independència. Més enllà dels enfrontaments recents a Wau i a la capital, Juba, què explica l'aparent carreró sense sortida que viu el país? Quin és l'impacte entre la població? Nationalia n'ha parlat amb dos experts en la matèria.

1. El conflicte, un reflex de la pugna política entre Salva Kiir i Riek Machar

Els dos líders polítics més prominents del Sudan del Sud són el president Salva Kiir i el vicepresident Riek Machar. Cadascun d'ells encapçala una facció de l'SPLM (el partit governamental, que va conduir el país a la independència) i de les forces armades (l'SPLA). El desembre de 2013, elements lleials a un i altre líder van iniciar una escalada violenta a la capital, Juba, que es va anar estenent i va sumir el país més jove del món en una guerra civil que, segons diferents estimacions, ha fet entre 50.000 i 300.000 morts.

Kiir i Machar van signar un acord de pau feble l'agost de 2015, que posava fi oficialment a la guerra i preveia la formació d'un govern d'unitat nacional, que no es va constituir fins a l'abril de 2016. Les violències, intermitents, no s'han aturat. El conflicte que ha esclatat ara "té a veure amb el control de l'aparell polític del SPLM, una pugna que es continua produint i que està debilitant molt l'acord de pau", explica Iván Navarro, sociòleg especialista en el Sudan del Sud, col·laborador de l'Escola de Cultura de Pau i editor del blog Africaye. "Hi ha risc que la violència pugui estendre's més enllà de Juba. Hi ha zones que duen diversos anys en conflicte i poden esclatar en qualsevol moment", remarca Barbara Mineo, responsable d'Acció Humanitària d'Oxfam Intermón, una de les ONG que estan treballant al país.

2. Un acord de pau molt dèbil...

"Tothom sabia que l'acord de pau de 2015 estava bastit sobre bases molt dèbils: el president Kiir, per exemple, quan el va signar ja va avisar que no compliria tota una sèrie de principis inclosos en el pacte", recorda Mineo. Navarro hi concorda: "Ja es veia que l'acord tindria un recorregut curt. La signatura va tenir a veure, sobretot, amb pressions molt fortes de la comunitat internacional, que amenaçava amb embargaments i sancions econòmiques. Van signar a contracor". I a més -i sobre això hi tornarem més endavant- "per poder aplicar el programa de pau signat ni tan sols hi ha els recursos econòmics necessaris", explica el sociòleg.

3. ...i un estat amb una argamassa també dèbil

La construcció nacional sud-sudanesa és molt dèbil. Des de la dècada de 1950 fins a la independència, allò que va unir els partits, els líders i la societat civil va ser l'oposició als intents centralitzadors i islamitzadors -la majoria de sud-sudanesos són cristians o seguidors de religions africanes- provinents del govern del Sudan i, particularment des de 1989, de l'home fort a Khartum, Omar al-Bashir. "El 1990 totes les guerrilles que lluitaven contra Al-Bashir i l'aplicació de la xaria es van unir, però el paraigua era molt fràgil", recorda Navarro. "Cada grup tenia la seva pròpia agenda regional. Qui en realitat tenia un suport molt ampli era John Garang", el carismàtic líder i guerriller sud-sudanès que el 1972 va aconseguir un estatut d'autonomia per al Sudan del Sud -abolit el 1983. Quan Garang va morir el 2005, "van sorgir molts dubtes sobre el lideratge del Sudan del Sud: cap altra figura no tenia el seu carisma ni la seva capacitat d'unir les diferents faccions". Cosa que continua sent certa avui.

4. Rere Kiir i Machar hi ha molts altres actors, i alguns són ben poderosos

Crida l'atenció que, a diferència d'episodis anteriors, aquest cop tant Machar com Kiir hagin negat tenir res a veure amb les violències d'aquests dies. "Però és que rere aquestes dues figures hi ha d'altres dirigents a l'ombra, com Paul Malong, general en cap de l'exèrcit. Malong és aliat de Kiir, però alhora manté la seva pròpia agenda i les seves pròpies milícies d'autodefensa", explica Navarro, que es remet a aquest article de la professora Clémence Pinaud sobre l'esclat actual: "Malong [és] una figura que molts veuen com el veritable poder darrere del tron presidencial de Salva Kiir".

Més enllà de Malong hi ha força d'altres líders menors amb les seves milícies, les seves agendes i els seus interessos. "Dins de la societat civil sud-sudanesa", continua Navarro, "hi ha molta gent que es pregunta si Riek Machar i Salva Kiir han de ser figures intocables, veient on han conduït el país. El problema és que si mires qui ve darrere d'ells, les figures que hi ha formen part de les mateixes xarxes clientelars i neopatrimonials participades per Machar i Kiir. De forma que tampoc no s'albira una alternativa clara."

5. La instrumentalització de l'etnicitat

La població del Sudan del Sud està composta per més de 70 pobles, o grups etnolingüístics, diferents. S'ha escrit molt sobre el fet que Kiir és membre del poble dinka mentre que Machar és nuer, i que el desembre de 2013, quan el conflicte va esclatar, aquesta dimensió va ser una de les que es van posar en joc, amb assassinats de civils i militars per motius d'ètnia. "Machar i Kiir estan bàsicament en una lluita pel poder, però és evident que instrumentalitzen l'etnicitat en benefici de les seves agendes particulars", explica Navarro.

Un exemple d'això va ser, l'any passat, l'intent de reorganització del Sudan del Sud en una federació de 28 estats. "Kiir ho va fer amb una visió molt ètnica, per a donar més poder als dinkes, i disminuir el dels nuers i els xil·luks. Machar va dir que això no es podia aplicar de cap de les maneres". El panorama es va complicar perquè a la regió d'Equatòria -al sud, on no hi ha tanta població dinka ni nuer- "van sorgir noves guerrilles contra la proposta dels 28 estats".

6. Un territori dividit i difícil de controlar

La dinàmica que acabem d'explicar ha contribuït a dividir de facto el Sudan del Sud en zones controlades per diversos grups. "L'exèrcit de l'SPLA lleial a Kiir no controla les zones de majoria nuer que romanen lleials a Machar o a d'altres líders o grups d'autodefensa, com el Nuer White Army". Altres grups armats tenen també una base ètnica, com les milícies formades a la regió del poble murle. L'acord de pau d'agost de 2015 "deia que s'havia de bastir un exèrcit d'unitat en un termini de 18 mesos", recorda Navarro, "però en això Machar i Kiir tampoc no s'han posat d'acord i, per tant, bàsicament no s'ha començat a construir cap exèrcit unificat".

"Els focus de conflicte es troben en diverses localitzacions arreu del país", afegeix Mineo, "i no hi ha una estructura de comandament que faci que la violència s'aturi en un lloc i automàticament s'aturi als altres: de fet, de vegades fins i tot passa a l'inrevés". Tot això ha tingut un efecte dramàtic sobre la població civil.

7. La destrucció de les vides: 2,6 milions de refugiats i desplaçats

Segons dades de l'ACNUR, les persones refugiades i desplaçades al Sudan del Sud pugen a 2,6 milions, d'una població total de poc més de 12 milions. És a dir, gairebé un de cada quatre sud-sudanesos són fora de casa seva. D'aquests, 860.000 se n'han anat cap a països veïns, sobretot Etiòpia, el Sudan, Uganda i Kenya. "La gent té moltíssima por per la seva seguretat", diu Mineo. Cada esclat violent suposa una nova onada de desplaçats, que sovint es compten per desenes de milers.

L'impacte en la vida quotidiana i la base econòmica de la subsistència de la gent -que ja era molt precària abans- és enorme. "Des del desembre de 2013 molta gent s'ha quedat sense mitjans de vida: han hagut de fugir de casa, o els l'han destruïda, s'ho han hagut de vendre tot, no poden conrear, no tenen eines per a treballar el camp... La població sobreviu gràcies a l'assistència humanitària", descriu la responsable d'Acció Humanitària d'Oxfam Intermón. La seva ONG proporciona ara mateix ajuda humanitària a 860.000 persones.

8. Una economia col·lapsada

Una altra paraula en què coincideixen Mineo i Navarro és "col·lapse" per a referir-se a l'economia sud-sudanesa. "El conflicte ha minat completament l'economia, amb una inflació galopant, preus altíssims d'aliments que la gent no pot pagar...", diu Mineo.

"La situació també s'ha complicat molt pel petroli", continua Navarro. "En el moment de la independència, el 98% del pressupost nacional sortia de la venda del petroli. Però quan s'acaba oficialment el conflicte el 2015, la situació és molt pitjor. El Fons Monetari Internacional acaba de publicar un informe segons el qual l'economia del Sudan del Sud s'ha col·lapsat completament, i això per dos motius. Un, perquè amb el conflicte la producció de petroli s'ha reduït molt -i en alguns moments s'ha aturat del tot-, i dos, perquè el preu internacional del petroli ha baixat molt".

De manera que la caixa del Tresor públic sud-sudanès està pràcticament buida. "Els poquíssims diners que té el govern", explica el sociòleg, "només serveixen per a pagar els soldats i els membres de les milícies, i això simplement per a evitar que tornin a combatre entre ells."

"Davant de tot això", conclou Mineo, "és primordial que s'estableixin veritables converses de pau per a una bona governança, que permeti als ciutadans de reprendre la seva vida normal."

9. La comunitat internacional: entre l'ajuda i la interferència

La pregunta del milió és com es poden dur a terme aquestes converses de pau, o qui les pot forçar. "La Unió Africana es reuneix aquest cap de setmana a Kigali (Ruanda) i la violència al Sudan del Sud serà un dels punts centrals", diu Navarro. L'organització regional dels estats de la Banya d'Àfrica, la IGAD, conjuntament amb altres estats, va ser qui va facilitar l'acord de pau de 2015. Però alguns dels veïns del Sudan del Sud també actuen "com a elements desestabilitzadors, com ara Uganda", alerta Navarro. Uganda va enviar tropes a donar suport a Kiir al principi del conflicte, i no és l'únic país d'on provenen interferències militars -el Sudan és l'altre.

"Caldria un compromís més ferm, i no oportunista, de la comunitat internacional", reclama Mineo. Donada la gravetat de la situació econòmica al país, és difícil d'imaginar que el Sudan del Sud pugui reprendre sense un ajut important de donants estrangers.

10. L'oblit del patiment

Si des de desembre de 2013 la situació al Sudan del Sud és la que és, com és que no se'n parla? "D'esclats violents n'hi ha hagut d'altres, però aquest cop ha assolit més notorietat perquè ha estat a la capital, ha afectat a la guàrdia personal de Machar i han mort cascos blaus xinesos", considera Navarro.

Durant tot el conflicte els abusos han estat constants contra la població. Les dones, com és habitual en les guerres, han patit especialment: les Nacions Unides parlen de "violacions, violacions en grup, avortaments forçats i assetjament sexual" per part de tots els bel·ligerants "com a tàctiques militars", ja siguin membres de l'SPLA de Kiir, de les milícies opositores o fins i tot de la policia sud-sudanesa.

Mentrestant, "la situació dels refugiats i desplaçats bàsicament ha continuat sense resoldre's", recorda Mineo, i remarca: "Els donants internacionals d'ajuda han anat abandonant el Sudan del Sud després dels acords de pau", malgrat que les necessitats dels desplaçats encara hi són. "Fa falta un compromís més enllà del curt termini, que ara mateix no es veu."