Dossier
Entrevista a Josep Lluís Alay
Director de l'Observatori del Tibet i Àsia Central de la Universitat de Barcelona
Durant la primera meitat del segle xx, el Tibet va actuar com qualsevol altre país independent del món. [...] L'Estat tibetà s'acaba amb la invasió de principis dels cinquanta, quan el Partit Comunista proclama que el Tibet es un territori xinès que ha de ser incorporat a la sobirania del nou govern xinès. El 1951, sota l'amenaça militar xinesa, els tibetans acaben signant l'Acord dels 17 punts que hauria d'haver garantit un règim autònom per al Tibet. Tanmateix, pocs anys després, el govern tibetà veu com mica en mica, el règim xinès incompleix sistemàticament l'acord, que condueix a l'esclat de la primera revolta tibetana el març de 1959. [...] El Tibet és incorporat dins la República Popular de la Xina sense matisos. [...] Des de 1990 fins als nostres dies, es viu un període repressiu, el Tibet és esquitxat d'incidents aïllats, però que van crear un caldo de cultiu per a la revolta de març de 2008 quan retorna a la superfície el ressentiment i frustració dels tibetans vers l'ocupació.
Quina ha estat l'actitud del Govern xinès en relació amb el Tibet, tenint en compte que té una autonomia, almenys sobre el paper?
La República Popular de la Xina reconeix territoris autònoms dins les seves fronteres. [...] L'estructura real de l'Estat ve marcada per una absoluta centralització de poder a Pequín que no atorga cap marge d'autonomia a aquests territoris. La desconfiança de les autoritats xineses és tan gran que no s'ha permès mai que el cap del partit sigui d'ètnia tibetana.
Quin és l'impacte social dels milers de xinesos que s'han traslladat a viure al Tibet, i que tot indica que s'incrementaran amb l'entrada en funcionament de la línia de tren?
La població xinesa que arriba al Tibet està molt més preparada en el món del comerç i dels negocis que no pas els tibetans. Gaudeixen de beneficis fiscals i socials un cop s'estableixen a ciutats com Lhasa i, a més, mantenen els contactes i llaços personals amb la Xina, fet que els ajuda en gran manera a desenvolupar-se econòmicament. Tot això va en detriment d'una població autòctona que socialment se sent marginada del creixement econòmic xinès. [...]
Quina és la realitat de les altres províncies veïnes del Tibet, en les quals també hi ha població tibetana?
La pressió demogràfica sobre els tibetans ha estat encara més gran. Són territoris contigus amb la Xina i, per tant, de molt fàcil accés per als colons xinesos que s'hi han instal·lat des de fa dècades. [...] De totes maneres, la seva llunyania de Lhasa els feia menys sospitosos de participar en activitats polítiques i, per aquest motiu, les autoritats xineses els permetien tenir fotografies del dalai-lama [...]. L'abast de la revolta de març de 2008 ha canviat les coses de forma radical. El Govern xinès s'ha adonat que aquests tibetans tampoc li són fidels i, ara mateix, la repressió a Amdo i Kham oriental és tan dura com al centre del país.
Quina és la situació de la llengua tibetana?
D'acord amb la llei xinesa, les llengües oficials de la Regió Autònoma del Tibet són el tibetà i el xinès. De nou, tant la Constitució com bona part del marc legislatiu xinès garanteixen el desenvolupament de llengües com el tibetà, l'uigur, el mongol, etc., dins la RPX. Com en molts àmbits, el problema és que, a la pràctica, la legislació no es compleix. [...] Les escoles tibetanes només imparteixen una part de l'escola primària en tibetà. A partir dels deu o onze anys els estudiants només reben l'educació en xinès. [...] El marc laboral i econòmic també representa un obstacle. A causa de la gran presència de treballadors xinesos, la llengua de treball habitual tant a empreses de l'Estat com a companyies privades és únicament el xinès. [...]
Quin ha estat l'impacte de les revoltes recents i per què creus que s'han produït ara i no abans? Quin rol juga el dalai-lama i el seu govern a l'exili en aquestes revoltes? Hi veus alguna relació amb els Jocs Olímpics de Pequín?
Mai s'havia viscut una revolta amb aquesta intensitat i extensió des de l'any 1959. És la més greu en gairebé cinquanta anys, fet que hauria de fer reflexionar a les autoritats xineses. Malgrat l'extrema vigilància a què està sotmès normalment el territori, Zhang Qingli, el totpoderós secretari del Partit Comunista Xinès al Tibet, va ser incapaç de preveure la revolta que es preparava entre la població tibetana. [...] Com és habitual, cada 10 de març hi va haver protestes pacífiques al Tibet que, també com és habitual, van ser reprimides amb gran duresa. La frustració i ressentiment dels tibetans van esclatar alhora, conscients que el context era favorable. La celebració dels Jocs Olímpics faria que el món parés atenció a un dels conflictes oblidats i més antics del planeta.
La situació sembla que s'ha calmat una mica. Com creus que evolucionarà en els propers mesos?
Ara mateix, el Tibet continua a la pràctica aïllat de la resta del món; per tant, és molt difícil dir quina és la sensació que tenen els tibetans del resultat de les seves protestes. Crec que les trobades entre delegats tibetans i xinesos de maig i juliol han estat un absolut fracàs, ja que la part xinesa no té cap intenció de fer concessions. Les declaracions dels dirigents del Partit al Tibet i la nova campanya de reeducació que s'ha desfermat sobre la població no són bons presagis. Crec que una lectura errònia dels fets els porta a pensar que, amb repressió redoblada, solucionaran el problema. En la meva opinió, només aconseguiran generar més tensió i crispació que podria desembocar més aviat del que ens pensem en revoltes cada cop més violentes i difícils de controlar.
Creus que les noves generacions de tibetans a l'exili poden radicalitzar el seu discurs, atesa la falta de resultats concrets de la línia marcada pel dalai-lama?
Els joves tibetans de l'exili i de l'interior ja han radicalitzat el seu discurs si el comparem amb el del dalai-lama. A les protestes de la revolta, la gent demana «independència», no estan per l'autonomia, a diferència de la posició oficial del govern a l'exili. El problema rau en quins seran els mètodes que utilitzaran aquestes noves generacions a partir d'ara. El Govern xinès va calcular ja fa uns quants anys que era millor per als seus interessos esperar a la mort del dalai-lama que no pas trobar alguna mena de solució negociada. [...] Alguns, interessadament, confonen la lluita d'un poble amb la d'un home. [...] Res més allunyat de la realitat. El conflicte tibetà sobrepassa la figura del propi dalai-lama i ja és hora que l'entenguem com un conflicte de primer ordre que augmentarà d'intensitat un cop desaparegui la figura moderadora del dalai-lama.