Dossier

Maria Badia (PSC)

Candidatura estatal: PSOE

1. El Tractat de Lisboa es troba bloquejat des que va ser rebutjat en referèndum per Irlanda. Com es pot desbloquejar la situació i quin rol pot tenir el nou Parlament Europeu (PE) en aquest sentit?
Cal que Irlanda celebri un nou referèndum que doni l'oportunitat al conjunt de la ciutadania irlandesa d'aprovar efectivament el Tractat i contribuir així a la millora de la governabilitat, la democràcia, la transparència i l'eficàcia de la Unió Europea. Igualment, és necessari que l'altre país pendent d'adoptar-lo, la República Txeca, culmini el procés de ratificació en curs [...].
La Comissió d'Afers Constitucionals del Parlament Europeu està treballant amb documents d'un valor innegable, com l'informe Dehaene sobre l'impacte del Tractat de Lisboa en el desenvolupament de l'equilibri institucional de la Unió Europea, que de ben segur poden ser de gran utilitat als governs dels Estats membres de cara a estudiar el funcionament comunitari un cop regeixi el nou Tractat.

2. Precisament, creu que el PE té el pes suficient en els mecanismes de presa de decisions o la UE continua essent, encara, una estructura controlada pels governs dels Estats membres?
[...] És cert que amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu podrà ampliar encara més els seus poders, ja que s'estendrà el procés de codecisió a molts àmbits polítics comunitaris. Així, estrenarà noves competències legislatives, pressupostàries i de ratificació d'acords internacionals de la UE, fet que situarà la institució en la majoria dels casos gairebé en peu d'igualtat amb el Consell, que és el representant dels Estats membres.

3. És partidari de l'ampliació de la UE a nous membres de l'est i el sud d'Europa o, com suggereix Alemanya, el fort creixement dels darrers anys obliga a una pausa per poder digerir bé les darreres incorporacions? En aquesta línia, és partidari de l'acceptació de Turquia com a membre de ple dret de la UE?
Al PSC ens hem mostrat sempre partidaris de l'ampliació de la Unió Europea [...] Tanmateix, considerem que el procés d'integració ha de desenvolupar-se paral·lelament al procés d'ampliació per evitar que l'esperit de la construcció política europea es dissolgui i només quedi en la creació d'un gran mercat. Per això creiem necessari impulsar novament la ratificació i adopció definitiva del Tractat de Lisboa.
En relació amb la candidatura de Turquia [...] estem convençuts que la seva integració permetria ampliar la prosperitat, seguretat i estabilitat derivades de pertànyer a la Unió a un país de més de 71 milions de ciutadans, que té unes profundes arrels europees i vocació europeista, la qual cosa donaria un senyal innegable i unes expectatives de progrés al món islàmic que tindria conseqüències positives en tots els nivells, tant per a Europa com per al país en qüestió i la regió veïna.

4. Creu que Catalunya, així com la seva llengua i cultura, està prou reconeguda a les institucions europees i com creu que pot estar-ho més, en el cas que encara sigui insuficient?
Catalunya està plenament reconeguda a la Unió en tant que país que forma part d'un Estat plurinacional com és l'espanyol, a través tant de la participació de consellers autonòmics en les reunions del Consell de Ministres [...] com dels nostres representants al Comitè de les Regions, com a través de la representació de la Delegació del Govern davant la Unió Europea, o a través de l'activitat dels diputats i diputades catalans al Parlament Europeu.
Pel que fa a la llengua, els i les socialistes pensem que el català hauria de tenir un major reconeixement en tant que llengua parlada per més de 9 milions d'habitants en una àrea d'11 milions. Creiem que cal continuar avançant per aconseguir apropar la Unió Europea als catalans i catalanes a través també d'una major comunicació en la llengua oficial de Catalunya. En aquest sentit, plantegem:
Continuar treballant com fins ara, des del Govern de la Generalitat de Catalunya, el Govern central i el Parlament Europeu, a favor de la llengua catalana en tots els seus àmbits (normalització, ensenyament, comunicació, producció, etc.) i del seu ús a les institucions comunitàries.
Continuar treballant per una concepció integradora de la diversitat lingüística que posi en valor la contribució del multilingüisme al desenvolupament econòmic, social, cultural i polític de la Unió Europea.
I plantejar una revisió del règim lingüístic comunitari en dos aspectes: (a) contemplar la introducció d'un criteri democràtic que [...] tingui en compte el nombre de parlants de cadascuna de les llengües de la Unió, a efectes de millorar la comunicació de la legislació i les polítiques comunitàries a la ciutadania[...], i (b) promoure un funcionament més eficaç de les institucions comunitàries en una Europa ampliada [...] que funcioni amb un nombre limitat de llengües de treball.

5. Creu que el Partit Popular Europeu continuarà ostentant la majoria parlamentària actual o bé la correlació de forces donarà un tomb a favor del Partit Socialista Europeu? Quins resultats espera que obtindrà el seu referent europeu? Ens pot avançar el seu pronòstic de com serà el nou PE?
En un context de crisi econòmica, financera i social resultat del fracàs dels postulats neoliberals que ens han dominat en les darreres dècades, i on tothom s'ha adonat que les receptes socialdemòcrates són les més convenients per a sortir-ne i instaurar un nou model polític, econòmic i social més just i solidari, els i les socialistes desitgem que la ciutadania aprofiti l'oportunitat que representen les properes eleccions al Parlament Europeu per marcar un canvi real d'orientació política, que només la victòria d'un grup sòlid i nombrós com el Grup Socialista europeu pot garantir.