Nationalia - Últimes notícies

Més de 30.000 persones rebutgen a Prístina el pla de sis punts de les Nacions Unides

Wed, 19 Nov 2008 18:00:00 +0100

Entre 30.000 i 50.000 persones, segons les fonts, s'han manifestat avui a la capital de Kosovo, Prístina, per protestar contra el pla per desplegar una nova missió de la Unió Europea sobre llei i ordre, EULEX. Es tracta d'una proposta de sis punts elaborada per les Nacions Unides, la qual compta amb el suport de la Unió Europea i del Govern serbi, i que inclou consideracions en sis camps diferents: policia, llei, control de fronteres, duanes, transport i patrimoni cultural i religiós.

La protesta d'avui ha estat avalada per més d'una trentena d'organitzacions, des dels independentistes de Vetëvendosje fins a l'observatori anti-corrupció Çohu, passant per la Xarxa de Dones de Kosovo i l'Organització de Veterans de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. Amb l'eslògan "Protegim la sobirania", el manifest denuncia que el pla dels sis punts provocarà que una tercera part de Kosovo sigui entregada a les institucions paral·leles, no legitimades pel Parlament kosovar, que Sèrbia va crear al país arran de la independència de seva independència, el passat febrer.

Segons els convocants de la manifestació, aquest pla permet que l'Estat serbi interfereixi en els afers interns de Kosovo. El líder de la plataforma Vetëvendosje, Albin Kurti, ha afegit a més que "Kosovo no necessita la missió de la UE [EULEX]", sinó que "cal que el Govern [de Kosovo] tingui jurisdicció" sobre tot el territori. Kurti, alhora, ha carregat també contra l'executiu kosovar, que aquesta setmana ha presentat un pla alternatiu al de les Nacions Unides, el qual rebutja els sis punts però dóna suport a la implementació de la missió EULEX "tan aviat com sigui possible".

Ahir, el primer ministre Hashim Thaci va dir que Prístina cooperarà "aviat" amb la Unió Europea, però que el poble i les institucions kosovars "no poden acceptar" el pla de sis punts. L'acceptació de la missió EULEX tal i com està concebuda actualment comportaria a la pràctica la divisió del país en dues entitats diferents, ja que les forces policials i judicials de la Unió Europea no tindrien efecte a les zones de majoria sèrbia, tal i com ha demanat Belgrat. Per això Thaci va exigir que el desplegament de la missió europea fos al llarg del territori sencer.

Imatge: Manifestació a Pristina (www.newkosovareport.com)

Més informació:

New Kosova Report: Tens of thousands march in Kosovo against six-point plan
B92: Protest in Priština against UN plan
BalkanInsight.com: Protest Against UN Kosovo Plan in Pristina
emportal (agència Beta): Pristina prepared for EULEX, rejects U.N. Plan
MónDivers: Manifestació a Kosovo per reclamar la sobirania efectiva del país

Els partits nord-irlandesos arriben finalment a un acord sobre la transferència de competències

Wed, 19 Nov 2008 09:00:00 +0100

El Sinn Féin i el Partit Unionista Democràtic (DUP), els dos majors partits d'Irlanda del Nord, adversaris polítics i companys de Govern, van anunciar ahir un acord en els dos temes és espinosos del procés de transferència de competències de Londres cap a Belfast: policia i justícia.

Això hauria de portar a la represa de les reunions executives, que han estat aturades durant més de cinc mesos. La primera trobada tindrà lloc dijous 20, però encara no hi ha establert un calendari de treball. La primera passa serà preparar la creació del nou departament de Justícia i caldrà veure qui n'ocupa la cartera: un membre del DUP, del Sinn Féin, o d'un tercer partit, una opció de consens que podria apuntar cap al Partit de l'Aliança, a l'oposició.

Més informació:

The Irish Times: DUP, Sinn Féin reach deal on devolution of powers
Belfasttelegraph.co.uk: Policing powers to be devolved to Stormont
guardian.co.uk: Northern Ireland parties reach devolution agreement
Nationalia: El Govern d'Irlanda del Nord trontolla per les diferències sobre el procés de devolució

Perspectives de pau al Congo a mesura que les tropes rebels retrocedeixen al Kivu del Nord

Tue, 18 Nov 2008 18:00:00 +0100

Primera oportunitat de pau a la República Democràtica del Congo, després que el líder del Congrés Nacional per la Defensa del Poble (CNDP), Laurent Nkunda, acceptés diumenge un alto el foc a la regió més convulsa del país, Kivu del Nord. Tot i que els combats entre el CNDP i l'exèrcit del Congo han continuat en algunes parts del territori, avui la guerrilla tutsi ha començat a retrocedir efectivament en dos fronts del Kivu del Nord, tot allunyant-se de l'exèrcit i permetent la interposició de forces de manteniment de la pau de les Nacions Unides.

L'alto el foc ha estat facilitat per l'enviat especial de l'ONU Olusegun Obasanjo, i podria derivar aviat en una ronda de converses i un grup de monitoratge de l'alto el foc. Mentrestant, Obasanjo s'ha reunit també amb el president del Congo, Joseph Kabila, i el de Ruanda, Paul Kagame, per demanar la seva col·laboració per intentar aturar l'escalada de violència que podria dur a una guerra de màxima intensitat, com ja va passar al país entre els anys 1998 i 2003.

Laurent Nkunda justifica les seves accions militars al Kivu del Nord com l'única manera de protegir els tutsis dels atacs de les Forces Democràtiques per l'Alliberament de Ruanda (FDLR), la milícia hutu que controla bona part de la regió.

Més informació:

Milers de persones es manifesten a Madrid a favor de l'autodeterminació del Sàhara Occidental

Mon, 17 Nov 2008 18:00:00 +0100

Milers de manifestants van mostrar aquest dissabte als carrers de Madrid el seu suport al poble sahrauí, per cinquè any consecutiu, en commemoració de la retirada de l'Estat espanyol del Sàhara Occidental el 14 de novembre de l'any 1975, fet que va desencadenar l'ocupació marroquina de l'excolònia espanyola. La marxa havia estat convocada per la coordinadora estatal d'associacions solidàries amb el Sàhara, i per la plataforma fundada per l'actor Javier Bardem, Todos con el Sáhara, que aglutina diverses personalitats del món de l'espectacle, i portava per lema 'Per la llibertat i la independència del Sàhara' i 'Marroc culpable, Espanya responsable'.

En el manifest, els convocants recorden que l'Estat espanyol subministra material militar al règim marroquí, i demana al Govern que contribueixi a la solució "justa i definitiva" del conflicte. També denuncia la persecució que els sahrauís sofreixen al seu territori per part de les autoritats marroquines: "detencions arbitràries, tortures, i persecució a través de judicis penals amb marcat mòbil polític".

Tampoc la Unió Europea es lliura de les crítiques, a causa de la firma amb l'Estat marroquí d'un acord de pesca que inclou aigües sahrauís.

El manifest acaba demanant una solució que passi per l'organització d'un referèndum d'autodeterminació "lliure, democràtic i regular", tot definint el conflicte com "un clar cas d'ocupació il·legal i per la força d'un territori", i no pas d'un conflicte ètnic o religiós.

El procés de pau al Sàhara Occidental, que compta amb la mediació de les Nacions Unides, està aturat des de fa anys degut a la renúncia del Marroc a convocar un referèndum d'autodeterminació al territori.

Imatge: cartell de la convocatòria.

Més informació:

A Nosa Terra: Miles de persoas piden a liberdade do Sáhara
El País: Actores españoles piden libertad para el Sáhara
Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sahara
Plataforma Todos con el Sahara
Nationalia: El procés d'autodeterminació del Sàhara Occidental, encallat de nou

El dret a l'autodeterminació, per primera vegada al Fòrum Social Mundial de la mà d'una entitat catalana

Fri, 14 Nov 2008 18:00:00 +0100

El CIEMEN ha presentat avui a Barcelona l'Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, un projecte que té per objectiu la visualització dels pobles sense Estat en el procés del Fòrum Social Mundial. Aquesta iniciativa es materialitzarà a la propera trobada del FSM a Belém do Pará (Brasil), durant la qual el CIEMEN, amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, gestionarà un espai temàtic propi sobre la qüestió dels drets col·lectius dels pobles sense Estat.

En aquest espai -dues carpes amb capacitat per a unes 800 persones-, s'hi realitzaran tota mena d'activitats relacionades amb la difusió, el debat i el reconeixement d'aquells pobles i nacions que tenen en comú la manca d'un Estat propi. A l'Espai hi participaran membres de nacions europees (País Basc, Còrsega i Escòcia, entre d'altres), mediterrànies o del pròxim orient (Kurdistan, Cabília, Palestina, per exemple) i americanes (maputxe, pobles indígenes de l'Equador, Bolívia i Brasil, entre d'altres).

Quim Arrufat, responsable de l'àrea de relacions internacionals del CIEMEN i coordinador del projecte, ha citat els objectius d'aquesta iniciativa: "centralitzar la presència de les nacions, pobles i comunitats sense estat propi al Fòrum Social Mundial i al moviment altermundialista en general; convergir en una agenda comuna d'activitats debats per tal de promoure l'intercanvi d'idees, experiències, lluites i reflexions entre les nacions sense estat, pobles i comunitats participants; i construir discurs propi i compartit en el marc del moviment altermundialista des de les nacions, pobles i comunitats sense estat propi per a la defensa dels drets col·lectius".

Arrufat també ha parlat de la necessitat de "sensibilitzar la societat catalana entorn al procés del Fòrum Social Mundial, les propostes del moviment altermundialització i la realitat dels altres pobles sense Estat".

Reunions de treball i seminari públic
Durant els dies 13, 14, 15 i 16 de novembre alguns dels participants de l'Espai es reuneixen a Barcelona per consensuar i organitzar les activitats que contindrà la carpa, seguint les trobades al Fòrum Social Europeu (Malmö, 17 a 21 de setembre) i al Fòrum Social de les Amèriques (Ciutat de Guatemala, 7 al 12 d'octubre).

Aprofitant la presència de tots aquests representants, el CIEMEN ha organitzat pel dia 14 un seminari públic, durant el qual es faran una sèrie de taules rodones sobre 'Pobles sense Estat, globalització, drets col·lectius i el procés del FSM'.

Més informació:

CIEMEN: www.ciemen.cat

Pobles i nacions d'avui: Bretanya

Fri, 14 Nov 2008 17:00:00 +0100

Bretanya, avui
Bretanya està avui dividida en dos territoris administratius: la regió de la Bretanya i el departament del Loira Atlàntic. És per això que una de les principals reivindicacions del moviment bretonista és la reunificació de tot el territori en una sola regió. En aquest sentit, són freqüents les protestes i els actes culturals, com el Festimanif del passat 20 de setembre.

Els moviments socials bretons també són molt actius pel que fa a la defensa de la seva cultura en general, i de la llengua en particular. Enguany s'ha celebrat la primera Ar Redadeg, una cursa arreu dels territoris de parla bretona que s'inspira en les experiències del Correllengua als Països Catalans, i la Korrika al País Basc.

Però potser el principal èxit del poble bretó pel que fa a la conservació de la seva cultura ha estat la posada en marxa de la federació d'escoles diwan, una xarxa de centres escolars, de caràcter associatiu, que ofereix una immersió lingüística en bretó a l'educació primària. La primera va ser oberta l'any 1977, seguint l'exemple d'experiències similars al País Basc (ikastolas) i a Irlanda (Gaelscoileanna), i avui dia, malgrat les traves posades per l'Estat francès, escolaritzen a més de 3.000 alumnes. Més informació sobre la llengua bretona a Ouiaubreton.com.

La manca d'un autogovern efectiu -cap dels dos territoris gaudeix de més competències que les altres regions o departaments francesos- ha provocat que les mobilitzacions socials siguin fonamentals per avançar en el reconeixement dels drets col·lectius dels bretons, però també ha abocat els partits polítics a una certa marginalitat política. Al lloc agencebretagnepresse.com hi trobem representat un bon ventall de partits i moviments bretons, ja que és un diari digital on cada col·lectiu hi pot penjar els seus comunicats. També podem trobar informació sobre Bretanya als mitjans de comunicació Le Télégramme i Ouest France.

En el pla polític, la Unió Democràtica Bretona és el partit que acostuma a treure més bons resultats d'entre tots els partits autonomistes bretons, sovint en coalició amb altres partits d'esquerres, especialment els Verds. Actualment disposa d'un conseller regional i diversos regidors, però cap alcalde. Demana la reunificació de la Bretanya i una major sobirania.

A banda de la UDB, també s'hi presenta el Partit Bretó que, s'enmiralla en d'altres nacions europees com la catalana o l'escocesa, i té com a eslògan "una Bretanya emancipada i unificada".

Cal mencionar també d'altres partits bretons amb un cert pes social: Emgann, independentista i de tendència socialista, o el Partit Federalista de Bretanya, que reivindica que França es converteixi en una federació.

Bretanya/Breizh

Dades generals
Població: 4.334.000 h. (2007)
Superfície: 34,034 km²
Institucions: Consell Regional de la Bretanya i Consell General del departament del Loira Atlàntic
Ciutats importants: Rennes, Nantes, Brest
Administració estatal: França
Llengües territorials: bretó, gal·ló (llengua d'oïl)
Llengua oficial: francès
Cultura religiosa: 1-cristians catòlics
Data de la festa nacional: Gouel Erwan (Saint Yves), el 19 de maig

Més informació a la fitxa de Bretanya.

Els partits ètnics de Bòsnia i Hercegovina signen un primer gran acord en qüestions clau

Wed, 12 Nov 2008 17:00:00 +0100

Els partits que representen cadascuna de les tres principals comunitats de Bòsnia i Hercegovina han arribat aquesta setmana a un acord en algunes de les qüestions més conflictives del debat polític. L'Aliança Sèrbia de Socialdemòcrates Independents (SNSD), al costat serbi, el Partit de l'Acció Democràtica (SDA), per part dels bosnians musulmans, i la Unió Democràtica Croata, representant els croats de Bòsnia (HDZ).

Entre les qüestions incloses en l'acord, els líders han destacat la reforma de la Constitució per a adaptar-la a la convenció europea de drets humans, la revisió de les competències de l'Estat, el funcionament de les institucions estatals, la divisió de la propietat i l'organització territorial i administrativa del país.

Amb aquestes reformes, és previsible que el camí cap a la integració del país a la Unió Europea sigui més fàcil. Si fos així, s'acabaria una època de fortes tensions entre els partits de cadascuna de les tres comunitats, que durant els dos darrers anys s'han caracteritzat per una gran confrontació i la conseqüent manca d'estabilitat a les institucions.

Més informació:

MónDivers: Els líders de Bòsnia i Hercegovina obren una porta a l'enteniment mutu
BalkanInsight: Bosnia Deal Triggers New Tensions
SETimes.com: Brussels welcomes BiH agreement, calls for concrete action
Nationalia: Les eleccions municipals de Bòsnia aprofundeixen l'anomenada clivella ètnica

El candidat autonomista venç a les eleccions provincials del Trentino

Tue, 11 Nov 2008 09:00:00 +0100

Fa dues setmanes van ser eleccions a la província autònoma del Tirol del Sud i aquest dilluns ha estat el torn de Trentino, una altra província autònoma que, sumada amb l'anterior, conformen la regió anomenada Trentino-Alto Adige/Südtirol.

També en aquest cas el candidat més favorable a seguir potenciant l'autonomia del Trentino ha resultat el vencedor de l'elecció. Lorenzo Dellai, el president sortint, consolida el seu lideratge al capdavant de la Unione per il Trentino (UpT) i serà cap de la junta provincial per tercer mandat consecutiu. La llista que encapçalava Dellai aglutinava el Partito democratico, que ha estat el més votat, amb el 21% dels vots, seguit del partit de Dellai, UpT, amb el 17% dels vots, el Partito autonomista tirolese (8%), i tres forces més, de les quals la Union Autonomista Ladina s'ha endut l'escó reservat a la comunitat ladina de la regió de les Dolomites al nord del país.

En total, la coalició de centreesquerres s'ha emportat 165.000 vots (57% dels votants), a força distància de la llista de centredreta, amb el 36% dels vots i a on s'ha produït una significativa pujada de la Lega Nord, que amb el 14% dels suports ha avançat els seus col·legues del Popolo delle libertà i s'ha convertit en la tercera força de la província. El partit de Berlusconi ha obtingut el 12% dels vots.

El candidat guanyador, Lorenzo Dellai, i el seu partit UpT, defineix la identitat i l'autonomia com "l'ànima" del partit. Defensa un projecte d'autonomia local, que es distingeix del federalisme regional de la Lega Nord.

De les eleccions del Tirol del Sud i del Trentino en sorgeix també la composició del consell regional del Trentino-Alto Adige/Südtirol, que quedarà de la següent manera: Südtiroler Volkspartei i PATT, 21 escons; Partito democratico, 10; Il Popolo della Libertà, 8; Lega Nord, 8; Unione per il Trentino, 7; Die Freiheitlichen, 5; Federazione dei Verdi, 3; Süd-Tiroler Freiheit, 2; Italia dei Valori, Claudio Eccher, Nerio Giovanazzi, Union für Südtirol, Unitalia i Union Autonomista Ladina, un cadascú.

Més informació:

Corriere della Sera: Provinciali Trentino, vince centrosinistra - Veltroni: «Il vento sta cambiando»
Asca: Trento: il successo di Dellai non e' ancora ricetta nazionale
Resultats oficials

Elecció d’Obama, 'minories' determinants: 'Yes, we can'

Tue, 11 Nov 2008 08:30:00 +0100

Aureli Argemí

Potser poques vegades la humanitat ha viscut tan pendent de les eleccions presidencials als Estats Units d'Amèrica. Una gran quantitat de gent creu, amb raó, que en aquests resultats, en els seus precedents i en les seves conseqüències, tothom s'hi juga molt, a escala política, econòmica, social... d'alguna manera s'ha reproduït ara el que ha anat passant des de fa molts anys cada vegada que hi ha hagut una elecció presidencial als Estat Units d'Amèrica. Però en aquesta última, concretament en els seus resultats, hi trobem uns indicadors que no són una mera repetició. Indiquen una profunda evolució de la societat americana, almenys pel que afecta als seus sentiments i en el terreny de les opcions, que pot tenir repercussions en molts indrets del món. El fet que, per primer cop, hagi estat elegit un afroamericà suposa un canvi profund en les mentalitats; un canvi que sembla molt ràpid, si pensem que el racisme era ben notori en la societat americana abans d'ahir com aquell qui diu.

Una de les altres novetats d'aquestes eleccions la trobem en el paper determinant que han tingut les anomenades "minories" negres i llatines. Són, especialment, els membres d'aquestes "minories" els votants que han decantat la balança, que han permès dur a la presidència el candidat Barack Obama. Són aquestes "minories" els col·lectius que han encarnat millor, o amb més significat, l'eslògan de la campanya: "yes, we can" (sí, podem).

Sí, podem. És a dir, els resultats de les eleccions nord-americanes ens donen una prova contundent, si més no, que els canvis en una societat no depenen necessàriament dels qui detenen els poders. La història ens demostra sovint, amb exemples concrets -i el cas que ara estic evocant n'és un- que les raons de les anomenades dèbils i marginades "minories" són més fortes, més convincents, que no pas els arguments presentats pels qui dominen els mitjans de comunicació, gestionen l'economia i condueixen la política, com si fossin els propis de les "majories" i, per tant, com si expressessin la voluntat general.

Per què arriben a guanyar les "minories" en sistemes fins i tot democràtics? En el fons perquè, amb més freqüència del que imaginem, l'aposta democràtica d'aquestes "minories" és més profunda, arriba més lluny i és vista com a aportació que afecta més positivament el conjunt de la societat. Els negres i els hispans votaven a favor de Barack Obama pensant en primer lloc en la seva condició i confiant que el seu candidat seria més apte que el contrincant per a resoldre els seus problemes. Lògic. Però el candidat escollit va interpretar que la proposta vinguda d'aquests sectors beneficiaria tota la societat i així va explicitar-ho als qui no hi pertanyien, obtenint-ne els resultats suficients; és a dir, els procedents de la "majoria" blanca, necessaris per a guanyar.

Caldrà seguir els passos del nou president per a veure com aquests reptes i resultats es tradueixen en una pràctica de millor cohesió i aproximació entre els diferents sectors de la societat nord-americana. De moment, allò que hem rebut dels Estats Units d'Amèrica és una gran aportació democràtica. En particular, als països que tenen al seu si també "minories" capaces de donar lliçons a la "majoria", amb la seva resolució de dur a la pràctica el "yes, we can".

Més informació:

Nationalia: El vot de les 'minories', clau per a la victòria de Barack Obama

El vot de les minories, clau per a la victòria dels demòcates a les presidencials nord-americanes

Fri, 07 Nov 2008 19:00:00 +0100

Una de les moltes lectures de la recent elecció del senador Barack Obama com a nou president dels Estats Units és la importància del vot de les 'minories' del país, si és que podem anomenar així comunitats que es compten per milions de persones (41 milions d'hispanoamericans, i 34 milions d'afroamericans, segons Minority Rights Group). Poques vegades aquestes comunitats han tingut comportaments electorals tan unitaris com en els darrers comicis.

El 95% dels afroamericans que han anat a votar ho han fet pel candidat negre. No només el suport cap a Obama ha estat amplíssim, sinó que a més, la participació d'aquest grup ha pujat un 11% comparat amb fa quatre anys, fins arribar a representar un 13% del total dels electors (15 milions de persones).

En el cas dels hispanoamericans, la xifra global diu que han donat suport a Barack Obama el 66% dels votants, és a dir, dos de cada tres, mentre que fa quatre anys el 50% van votar a John Kerry. Però és especialment significatiu el cas d'alguns Estats concrets, on segons els analistes la comunitat llatina va ser decisiva per convertir feus republicans cap al blau dels demòcrates. És el cas de Florida, Nevada i Nou Mèxic, que sumen 37 vots electorals. Altres Estats que van canviar de color en favor a Obama van ser Ohio, Iowa, Indiana, Colorado i Virgínia.

A Florida, els hispanoamericans representen el 14% de la població amb dret a vot, i van donar suport al candidat demòcrata en un 57%. A Nevada (15% de la població), la xifra es va elevar fins el 78%, i a Nou Mèxic (41% de la població), van votar-lo el 69% dels llatins.

Més informació:

AP: Minorities, single women, young whites back Obama
NYTimes.com: In Big Shift, Latino Vote Was Heavily for Obama
ELPAÍS.com: El voto joven y el de las minorías propiciaron la victoria demócrata
Chron.com: Latino voters flip red states to blue
Article d'opinió d'Aureli Argemí a Nationalia: Elecció d'Obama, 'minories' determinants: 'Yes, we can'